Les infermeres ja poden tractar les infeccions d’orina no complicades en dones

Les infermeres ja poden tractar les infeccions del tracte urinari inferior no complicades en dones adultes després que el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) hagi publicat la Resolució de la Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut, per la qual es valida la Guia per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part del col·lectiu. Segons informa el Ministeri de Sanitat, les infeccions del tracte urinari (ITU) inclouen principalment dos tipus: cistitis, que és la infecció de la bufeta o del tracte urinari inferior, i pielonefritis, que és la infecció del tracte urinari superior que afecta els ronyons.

Les ITU són una de les consultes més comunes en Atenció Primària, afectant el 50 per cent de les dones almenys una vegada en la seua vida, especialment amb l’envelliment, comorbiditats o institucionalització. A més, el microorganisme més comú en aquestes infeccions és 'Escherichia coli', responsable del 70-80 per cent dels casos.

Els símptomes típics de la cistitis inclouen disúria (dolor o ardor en orinar), pol·laciúria (necessitat d’orinar amb més freqüència del normal, però generalment en petites quantitats), urgència urinària, dolor suprapúbic i hematúria (sagni a l’orina), sense pruïja o fluix vaginal anormal. Es classifica com ITU complicada quan afecta a persones amb més risc, com embarassades, ancians, diabètics o persones amb anomalies anatòmiques, que requereixen una avaluació mèdica més profunda. El tractament de l’ITU no complicada, que és freqüent en dones adultes, es basa en l’inici primerenc de medicació amb antibiòtic, sense necessitat d’urocultiu rutinari. L’objectiu és alleujar els símptomes i erradicar la infecció de manera ràpida i eficaç, maximitzant l’accessibilitat al sistema sanitari.

Així, Sanitat assegura que aquesta guia facilita a les infermeres la indicació i administració de la farmacoteràpia adequada, promovent un enfocament integral en Atenció Primària, "on les condicions són òptimes per a la seua implementació". El Ministeri destaca que la guia, resultat d’un treball col·laboratiu multidisciplinari, "ofereix un marc de referència perquè les infermeres actuïn en el tractament de dones majors de 14 anys amb ITU no complicada". Tanmateix, recorda que exclou casos complexos que requereixen valoració mèdica, com infeccions recurrents, ús de sonda vesical o immunosupressió. A més, estableix protocols específics per al maneig de medicaments, definint quan les infermeres poden iniciar, modificar, interrompre o finalitzar un tractament en funció dels símptomes i evolució del pacient.

Les comunitats autònomes i altres entitats adaptaran aquesta guia als seus contextos específics, desenvolupant protocols que concretin la població objectiu, medicaments autoritzats i criteris d’actuació. Aquesta guia es revisarà cada cinc anys per incorporar noves evidències científiques i actualitzacions, assegurant que les actuacions de les infermeres siguin segures, eficaços i estiguin alineades amb l’ús racional dels medicaments. Aquesta és la novena guia destinada a la indicació de medicaments per part de les infermeres. Ja estan publicats els referents a deshabituació tabàquica, anestèsics locals, febre, anticoagulació oral, tractament de ferides, hipertensió, diabetis tipus 1 i tipus 2, cremades i ostomies.