Estimem amb el cor o amb el cervell? La ciència té la resposta

La pregunta de si estimem amb el cor o amb el cap ha intrigat la humanitat durant segles. La ciència ens diu que l’amor resideix al cervell, i un recent estudi publicat a la revista Cerebral Cortex per la Universitat d’Oxford detalla com diferents àrees cerebrals s’activen segons el tipus d’amor experimentat, ja sigui cap als fills, la parella, els amics, o fins i tot la naturalesa.

L’estudi

Investigadors de la Universitat d’Aalto a Finlàndia van realitzar un experiment amb 55 adults, mesurant la seua activitat cerebral mitjançant ressonància magnètica mentre meditaven sobre sis tipus d’amor: amor pels fills, la parella, els amics, compassió per un estrany, les mascotes i la naturalesa. Durant la prova, se’ls demanava que reflexionessin sobre experiències relacionades amb cada tipus d’amor, com recordar la primera vegada que van veure al seu nadó nounat, per activar les respostes emocionals adequades. Entre les proves, se’ls plantejaven preguntes neutres, com pensar a rentar-se les dents, per tenir un punt de comparació.

On resideix l’amor en el cervell?

L’estudi va revelar que l’amor activa diverses àrees del cervell, incloent els ganglis basals, la línia mitjana frontal, el precuneus i la unió temporoparietal. L’activació d’aquestes àrees varia segons el tipus d’amor, amb algunes zones mostrant una activitat més important depenent del vincle emocional en qüestió.

L’amor més intens: Els fills

Els resultats van mostrar que l’amor cap als fills genera l’activitat cerebral més important, activant profundament totes les àrees relacionades amb l’amor. El segueixen en intensitat l’amor cap a la parella i, a una distància menor, l’amor cap als amics. Segons Pärttyli Rinne, investigador de la Universitat d’Aalto, "les àrees cerebrals associades a l’amor entre persones són molt similars, però la intensitat de l’activació és més gran amb els fills i una mica més alta amb la parella que amb els amics". D’altra banda, l’amor compassiu cap a estranys provocava menys activació cerebral.

Amor per mascotes i la naturalesa: Un cas particular

L’amor per les mascotes i la naturalesa activa principalment el sistema de recompensa i les àrees visuals del cervell, però no les àrees associades a la cognició social, tret d’en un cas especial. Els amos de mascotes, en pensar en el seu animal arrupit amb ells, sí que mostraven activació en les àrees del cervell relacionades amb la cognició social, a diferència dels qui no tenien mascotes.

Implicacions per a la salut mental

Comprendre com el cervell processa diferents tipus d’amor pot ser clau per millorar les intervencions en salut mental, especialment en trastorns de l’afecció, depressió o problemes de parella. Rinne i el seu equip continuen investigant les emocions humanes, i aquest estudi és un pas important per desentranyar els complexos mecanismes neuronals que són subjacents a l’amor.