Quines conseqüències té per a la salut estar sotmesos a un constant 'jet-lag´ o a torns de treball incompatibles amb els bioritmes?

El Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) ha creat el primer biobanc de mostres d’auxiliars de vol per comprendre com afecta les defenses tenir un rellotge biològic distorsionat.

El sistema immune funciona en cicles de 24 hores basats en una etapa de repòs i una altra d’activa, en la qual hi ha més leucòcits en els teixits (glòbuls blancs que ajuden a combatre les malalties i infeccions).

Els investigadors creuen que en les persones sotmeses constantment a 'jet-lag´ o a canvis de torn de treball aquest cicle biològic es desincronitza i el nombre i les funcions dels seus leucòcits protectors deixen de ser òptimes.

Per comprovar-ho i continuar avançant en investigació mèdica, el 2021 el CNIO va sumar al seu biobanc una col·lecció de mostres biològiques d’un grup de població sotmesa a constant alteració dels seus bioritmes: els auxiliars de vol.

La iniciativa va venir a ser una espècie de simbiosi entre el centre d’investigació i l’Associació Espanyola de Tripulants de Cabina de Passatgers (AETCP), explica a EFE Virginia López, responsable de salut professional d’aquesta organització. "Nosaltres busquem demostrar de manera científica que el nostre organisme es veu afectat per l’acompliment de la nostra feina", assenyala López, biòloga molecular de formació.

A més de viure al marge dels límits saludables que imposa al cos humà la successió del dia i la nit, els tripulants fan la seua feina en un context peculiar de radiació, llum artificial, falta de contacte amb l’exterior i éssers estimats, i una alimentació molt condicionada per l’entorn laboral. Segons la portaveu d’AETCP, els problemes de salut i el desenvolupament de determinats tipus de càncer són temes sovint recurrents de conversa entre tripulants de llarga distància que porten més de 15 anys de carrera.

"Mentre altres professions amb què compartim maneres de treballar tenen reconegut el risc laboral per jubilar-se als seixanta anys, com pilots o fotògrafs aeris, nosaltres no tenim aquest dret", apunta.

Les mostres d’avui, les teràpies de demà

I allà és on entra en joc el biobanc del CNIO: una col·lecció escrupolosament preservada de mostres biològiques (sagni, ungles, tumors o substàncies com excrements o saliva) que és or perquè els científics puguin investigar les malalties i trobar tractaments.

Arran de la petició de l’associació de tripulants, el biobanc va obrir una col·lecció específica de mostres que servís específicament per estudiar els efectes del desfasament horari crònic a les cèl·lules del sistema immunitari

Des de 2021, més de 130 tripulants de vol espanyols van regularment al centre a donar mostres de sang i saliva, i a dipositar-ne d’altres tantes d’orina, excrements i ungles recollides als seus domicilis, en uns tubs especials aportats pel CNIO.

"Juntament amb les mostres, els donants aporten informació detallada sobre el seu historial clínic i familiar, dieta, pràctica d’exercici, consum de tabac i hores i tipus de vol, entre altres", assenyala EFE la directora del Biobanc del CNIO, María Jesús Artiga.

La col·lecció és confidencial (la identitat se substitueix per un códico) i longitudinal: "cada any es recullen mostres de les mateixes persones, el que la converteix en una eina extremadament valuosa per tornar enrere quan un donant comuniqui que té alguna malaltia i estudiar marcadors primerencs", recalca Artiga.

Ritmes circadiaris i càncer

La primera sol·licitud per fer ciència amb el biobanc de tripulants va arribar del grup d’immunitat del càncer del mateix CNIO, on les investigadores María Aceves i Alba de Juan estudien la influència dels ritmes circadiaris sobre el sistema immunitari i la seua relació amb el càncer, tenint també en compte el metabolisme.

"Els seguirem durant quatre anys per detectar els canvis en la quantitat de cèl·lules del sistema immunitari, i veure si tenen un perfil més favorable a la inflamació", detalla Alba de Juan.

Per a això han establert tres grups: tripulants de vols de llarg radi (distància), de curt però amb torns més variables i curts, i un grup de control amb individus que no volen i porten una vida amb horaris i costums regulars.

En aquests moments l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer considera que una feina que alteri els ritmes circadiaris és "probablement cancerigen", perquè hi ha prou evidència experimental en animals de què ho és, però limitada en humans.

El Biobanc del CNIO, posat en marxa a començaments d’aquest segle, compta en aquests moments amb unes 45.000 mostres de 9.000 donants i està obert a tota la comunitat científica: per accedir-hi els investigadors necessiten un projecte d’investigació i un finançament que garanteixi la seua viabilitat, indica Artigas.

"És important conscienciar a la societat que participin de manera altruista amb la ciència espanyola, l’aportació de les nostres mostres amb prou feines requereix 20 minuts a l’any", emfatitza la responsable de salut professional de l’associació de tripulants.