Primer cas de curació del VIH amb transplantament de cèl·lules mare sense mutació protectora

El conegut com a 'pacient de Ginebra' se suma al grup de persones que han assolit la cura del VIH després d'un transplantament de cèl·lules mare i, a més, s'ha convertit en la primera persona del món en aconseguir-ho sense que el seu donant presentés la mutació CCR5?32. Aquesta mutació és coneguda per conferir protecció davant la infecció pel VIH. Aquest èxit s'ha dut a terme en el marc del consorci IciStem, co-coordinat per IrsiCaixa i la Universitat d'Utrecht i ha estat liderat per l'Hospital Universitari de Ginebra i l'Instsitut Pasteur. En aquest cas, 32 mesos després d'haver interromput la teràpia antiretroviral continua sense detectar-se la presència del virus a la sang. Els resultats s'han publicat a la revista 'Nature Medicine'.

El professor de recerca ICREA a IrsiCaixa i coordinador d'IciStem, Javier Martínez-Picado, ha destacat que aquest cas és especialment interessant perquè mostra que la remissió del VIH és possible fins i tot sense la mutació CCR5Δ32. A més, s'han identificat quins serien els possibles mecanismes que han permès la curació, obrint noves vies d'investigació que "apropen" a l'erradicació de la malaltia.

L'individu va ser diagnosticat amb VIH al maig del 1990 i va començar immediatament el tractament antiretroviral. Al gener del 2018 va ser diagnosticat amb un sarcoma mieloide i, al juliol del mateix any, es va sotmetre a un transplantament de cèl·lules mare procedents d'un donant compatible. Un mes després del transplantament, els tests ja mostraven que les cèl·lules sanguínies del pacient havien estat totalment reemplaçades per les del donant, i això anava acompanyat d'una disminució de les cèl·lules portadores del VIH al seu cos.

Abans del transplantament, tot i l'optimització del tractament antiretroviral, el pacient presentava encara virus amb capacitat per replicar-se. En canvi, després d'aquest, es va observar una dràstica reducció dels paràmetres relacionats amb el VIH: cap partícula del virus, un reservori indetectable i cap resposta immunitària que indiqués que el cos estava reconeixent la presència del virus.

Anteriorment s'havien fet transplantaments sense la mutació CCR5Δ32 en altres pacients amb VIH. Tot i això, si s'aturava el tractament apareixia un rebrot viral, tot i que més lent que el que s'observaria en una persona amb VIH no trasplantada. Per això, el 'pacient de Ginebra' ha sigut el primer que ha aconseguir una remissió prolongada en el temps, segons ha comentat la investigadora sènior a IrsiCaixa i coordinadora d'IciStem.

Al juliol, en el marc de la 25ena edició de la Conferència Internacional sobre la Sida a Múnich, es va anunciar el segon cas de curació després d'un transplantament amb cèl·lules mare susceptibles a la infecció pel VIH. Concretament, el donant compatible per aquest pacient només tenia una còpia del gen que conté la mutació CCR5Δ32, el que significa que els seves cèl·lules presenten una protecció molt més reduïda davant del virus.

El rol de la immunosupressió i la interacció entre la immunitat del donant i el receptor

L'equip investigador ha proposat diverses hipòtesis per explicar perquè el 'pacient de Ginebra' ha aconseguir mantenir el VIH sota control sense tractament. Un factor clau és l'al·loimmunitat, és a dir, la interacció entre el sistema immunitari del donant i el del receptor. Aquesta hipòtesi va en línia amb un estudi anterior, liderat per IrsiCaixa, que relaciona aquest mecanisme amb la reducció del reservori viral durant un transplantament amb cèl·lules mare. Després d'un transplantament així, les cèl·lules immunitàries del receptor perceben les del donant com una amenaça i viceversa, cosa que desencadena una 'batalla' entre els dos sistemes immunitaris. Durant aquest enfrontament, moltes cèl·lules immunitàries del receptor, incloses les infectades pel VIH, moren i finalment són reemplaçades per les del donant.

En el cas del 'pacient de Ginebra', l'equip va optar per administrar ruxolitinib, un medicament immunosupressor que té com a objectiu reduir el dany colateral causat per aquesta batalla immunitària, però que a més ha demostrat en estudis de laboratori la capacitat de bloquejar la replicació del VIH i evitar-ne la reactivació. Aquest fàrmac ha estat identificat com un altre factor que ha contribuït a la reemissió del VIH.

Finalment, l'equip destaca el paper crucial de les cèl·lules Natural Killer (NK) en aquest pacient. Aquestes cèl·lules patrullen pel cos amb l'objectiu de trobar cèl·lules perilloses, com les infectades pel VIH, i eliminar-les, mantenint el sistema immunitari alerta.

Tot i que el trasplantament de cèl·lules mare no és una opció terapèutica viable per a totes les persones amb VIH, l’excepcionalitat del cas del 'pacient de Ginebra' obre noves perspectives per a la investigació de teràpies que puguin aprofitar l'al·loimmunitat i els medicaments immunosupressors per aconseguir la cura del VIH.

Martínez-Picado ha afirmat que aquest descobriment podria "canviar el rumb" de la investigació en la cura del VIH. "El següent pas serà aprofundir en els mecanismes que han permès aquesta remissió i explorar com podem replicar aquests resultats en una població més àmplia de persones amb VIH", ha afirmat.