L’impacte de la sonda DART pot portar una 'pluja d’estrelles' a la Terra

La columna de runa expulsada a l’espai després de l’impacte el 2022 de la sonda espacial DART de la NASA contra l’asteroide Dimorphos podrien arribar a Mart i a la Terra.

Així ho mostra l’últim model, disponible en el servidor de preimpressió arXiv i acceptat per a la seua publicació en The Planetary Science Journal. Es tracta de petits meteoroides, alguns com una pilota de beísbol (7,5 centímetres de diàmetre), que es podrien precipitar i desintegrar-se sobre l’atmosfera terrestre, potencialment de forma observable, informa l’ESA.

El 26 de setembre de 2022, la sonda espacial Double Asteroid Redirect Test (DART) de la NASA, d’aproximadament mitja tona, va impactar contra l’asteroide Dimorphos de 151 m de diàmetre a una velocitat aproximada de 6,1 km/s, escurçant la seua òrbita al voltant de Didymos en més de mitja hora durant la primera part d’una col·laboració internacional de defensa planetària.

La sonda Hera de l’ESA es llançarà l’octubre per arribar a Dimorphos i realitzar una "investigació detallada del lloc de l’impacte", recopilant dades sobre la massa, l’estructura i la composició de l’asteroide per convertir aquest mètode d’impacte cinètic de defensa planetària en una tècnica ben entesa i repetible.

"L’impacte de DART ofereix una oportunitat única per investigar l’arribada de material a altres cossos celestes, gràcies al fet de què coneixem el lloc de l’impacte i a què aquest impacte va ser observat pel cub italià LICIACube desplegat des de DART, així com per observadors terrestres", explica el coautor i científic de la missió Hera de l’AQUESTA Michael Kueppers.

"Simulem els ejectats perquè coincideixin amb les observacions de LICIACube utilitzant tres milions de partícules agrupades en tres poblacions de mida (10 cm, 0,5 cm i 30 picometres, o mil·lèsimes de mil·límetre) que es mouen a velocitats d’entre 1 i 1000 m/s o a una velocitat major de fins 2 km/s".

L’autor principal de l’estudi, Eloy Peña-Asensio, del Departament de Ciència i Tecnologia Aeroespacial del Politècnic de Milà, explica: "Identifiquem òrbites d’ejecció compatibles amb l’enviament de partícules productores de meteorits tant a Mart com a la Terra. Els nostres resultats indiquen la possibilitat que els ejectats arribin al camp gravitatori de Mart en 13 anys per a velocitats de llançament d’al voltant de 450 m/s, mentre que els ejectats més ràpids llançats a 770 m/s podrien arribar als seus voltants en només set anys. Les partícules que es mouen a més d’1,5 km/s podrien arribar fins al sistema Terra-Lluna en una escala de temps similar".

"En les pròximes dècades, les campanyes d’observació de meteorits seran crucials per determinar si fragments de Dimorphos, resultants de l’impacte de DART, arribaran al nostre planeta. Si això succeeix, serem testimonis de la primera pluja de meteorits d’origen humà", va afegir.

El que els meteoroides es dirigeixin cap a la Terra o cap a Mart dependrà de la seua posició a la columna d’impacte cònica de DART: el material del seu costat nord té més probabilitats d’adreçar-se cap a Mart, mentre que el material del sud-oest té més probabilitats d’arribar a la Terra.

Els més grans d’aquests meteoroides només tindrien la mida d’una pilota de beisbol. Segurament es cremarien en l’atmosfera terrestre, encara que podrien travessar l’atmosfera marciana, més prima.

En qualsevol cas, sembla que només les partícules més petites probablement arribaran a la Terra, ja que són les que haurien estat llançades a les velocitats més altes. La mida de l’asteroide és prou gran com per produir meteors observables, per la qual cosa serà essencial seguir vigilant el cel nocturn.