L’aïllament durant la pandèmia va accelerar la maduració dels cervells dels adolescents

Les mesures restrictives aplicades durant la pandèmia de la covid-19 van accelerar el desenvolupament cerebral dels adolescents, especialment el de les noies: Segons un estudi, l’acceleració mitjana en elles va ser de 4,2 anys i d’1,4 en els nois.

Se sap que el confinament i les restriccions de la pandèmia han perjudicat la salut mental dels adolescents però pocs estudis han examinat els efectes concrets d’aquestes mesures sobre el cervell adolescent.

Ara, una investigació de la Universitat de Washington publicada aquest dilluns a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (Pnas) ha comprovat que la pandèmia va augmentar l’aïllament dels joves, la qual cosa va tenir efectes en la maduració i el desenvolupament estructural del cervell dels adolescents, i de manera més pronunciada en les dones.

"Pensem en la pandèmia de Covid-19 com una crisi sanitària però sabem que va produir altres canvis profunds en les nostres vides, especialment en la dels adolescents", explica Patricia Kuhl, autora principal i codirectora de l’Institut de Ciències de l’Aprenentatge i el Cervell (I-LABS) de l’UW.

Maduració cerebral

La maduració cerebral es mesura pel gruix de l’escorça cerebral, la capa externa de teixit del cervell. Se sap que l’estrès crònic i l’adversitat acceleren l’aprimament cortical, el que s’associa a un risc més elevat de desenvolupar trastorns neuropsiquiàtrics i del comportament. Molts d’aquests trastorns, com l’ansietat i la depressió, sovint sorgeixen durant l’adolescència i les dones presenten més risc.

La investigació va començar el 2018 com un estudi longitudinal de 160 adolescents d’entre 9 i 17 anys, per avaluar els canvis en l’estructura cerebral durant l’adolescència típica. Però la pandèmia va retardar les proves fins 2021 i, aleshores, la intenció original d’estudiar el desenvolupament típic de l’adolescència ja no era viable.

Llavors l’equip va aprofitar l’estudi per esbrinar com havia afectat els adolescents el ser a casa en lloc de ser a l’escola, practicant esports, o passant l’estona amb activitats socials.

A partir de les dades originals de 2018, els investigadors van comparar l’estructura cerebral abans i després dels confinaments i van descobrir un aprimament accelerat del còrtex, la capa més externa de teixit de cèl·lules nervioses del cervell, amb un impacte més gran en les noies.

L’aprimament va ser generalitzat a tot el cervell femení i es produïa a 30 regions cerebrals d’ambdós hemisferis i tots els lòbuls cerebrals, mentre que en els nois es va limitar a dos regions del cervell situades al lòbul occipital.

Diferents maneres de socialitzar

Per a Kuhl, aquesta diferència entre sexes podria deure’s que les noies prefereixen reunir-se, parlar entre elles i compartir sentiments mentre que els nois prefereixen les activitats físiques.

"Els adolescents caminen per la corda fluixa, intentant organitzar les seues vides. Estan sotmesos a una pressió tremenda. Llavors es produeix una pandèmia mundial i els seus canals normals d’alliberament de l’estrès desapareixen. Aquestes vies d'escapada ja no existeixen, però les crítiques i pressions socials es mantenen a causa de les xarxes socials. El que realment sembla haver fet la pandèmia és aïllar les noies. Tots els adolescents es van aïllar, però les noies en van patir més. Va afectar als seus cervells de forma molt més dramàtica", explica.

Kuhl creu que és improbable que l’escorça cerebral torni a engrossir-se, però la possibilitat de recuperació podria consistir en un aprimament més lent amb el temps, després del retorn de les interaccions i sortides socials normals.

"És possible que es produeixi certa recuperació però també és possible que la maduració cerebral continuï sent accelerada en aquests adolescents", avisa. En qualsevol cas, faran falta més estudis amb cohorts majors i proves més exhaustives per confirmar aquestes troballes, apunta la investigadora.