Descobert a França un enigmàtic llinatge neandertal aïllat durant més de 50 mil·lennis

Un equip internacional de científics ha revelat l’existència d’un antic i intrigant llinatge neandertal que va habitar aïllat a la vall del Roine, al sud-est de França, durant més de 50.000 anys fins la seua desaparició. Les restes fòssils, descobertes en el sistema de coves de Grotte Mandrin, pertanyen a un individu anomenat "Thorin" que va viure fa entre 42.000 i 50.000 anys.

Segons revela l’anàlisi genòmica publicada a la revista Cell Genomics, aquest grup neandertal va divergir d’altres poblacions conegudes fa uns 100.000 anys i va romandre genèticament aïllat durant mil·lennis, sense intercanviar gens amb altres neandertals propers. Les troballes suggereixen que els neandertals tardans presentaven una estructura poblacional més complexa del que es creia.

Una població neandertal desconeguda a la Mediterrània

El genoma de "Thorin" guarda una semblança més gran amb el d’un individu excavat a Gibraltar que amb altres neandertals tardans seqüenciats. Això porta els investigadors a plantejar l’existència d’una població neandertal mediterrània fins ara desconeguda, el territori de la qual s’estenia des de l’extrem més occidental d’Europa fins la vall del Roine a França.

"Aquest genoma és un romanent d’algunes de les primeres poblacions neandertals d’Europa", assenyala Martin Sikora, genetista de la Universitat de Copenhaguen i autor principal de l’estudi. El llinatge que va donar lloc a "Thorin" s’hauria separat del que va conduir a altres neandertals tardans fa uns 105.000 anys.

Vivint en l’edat de gel

Inicialment, l’anàlisi genòmica suggeria que "Thorin" era molt més antic del que indicava la seua datació arqueològica, ja que el seu genoma diferia notablement del d’altres neandertals tardans. Per resoldre aquest enigma, els científics van analitzar els isòtops presents als seus ossos i dents, la qual cosa els va permetre determinar que va viure durant un període molt fred, l’última glaciació.

"Tenim 50 mil·lennis durant els quals dos poblacions neandertals, que vivien a uns deu dies a peu l’una de l’altra, van coexistir ignorant-se completament", destaca l’investigador Paul Sabatier, de la Universitat de Tolosa. Això seria "inimaginable" per a un Homo sapiens i suggereix que els neandertals concebien el món de forma molt diferent.

Petites comunitats aïllades: clau per a la seua extinció?

El descobriment que els neandertals vivien en comunitats petites i aïllades podria donar llum sobre les encara misterioses causes de la seua extinció. L’aïllament genètic es considera generalment un desavantatge per a l’aptitud i supervivència d’una població.

"Fins ara es considerava que en el moment de l’extinció hi havia una sola població neandertal genèticament homogènia, però ara sabem que hi havia almenys dos poblacions presents en aquell moment", apunta Tharsika Vimala, genetista de la Universitat de Copenhaguen i primer autor del treball.

Futures investigacions i preguntes obertes

El descobriment d’aquest llinatge neandertal aïllat planteja noves preguntes sobre la diversitat i estructura de les poblacions neandertals a Europa. Futurs estudis genètics i arqueològics podrien ajudar a aclarir l’extensió geogràfica d’aquest grup, les seues interaccions amb altres neandertals i Homo sapiens, i els factors que van conduir al seu aïllament durant tants mil·lennis.

Així mateix, serà interessant indagar en les possibles diferències culturals i de comportament entre aquest llinatge i altres poblacions neandertals contemporànies. El sistema de coves de Grotte Mandrin, que va allotjar tant neandertals com als primers Homo sapiens a Europa, encara que no simultàniament, podria oferir més pistes sobre la transició entre ambdues espècies en aquesta regió.

Resum

Investigadors han descobert a la vall del Roine (França) un antic llinatge neandertal que va viure aïllat durant més de 50.000 anys fins la seua extinció fa uns 40.000 anys. L’anàlisi genòmica de les restes fòssils, pertanyents a un individu anomenat "Thorin", revela que aquest grup va divergir d’altres neandertals fa uns 100.000 anys i va romandre genèticament aïllada, sense intercanviar gens amb poblacions properes. Les troballes suggereixen una diversitat més gran i estructura poblacional entre els neandertals tardans del que es pensava, i podrien donar llum sobre les causes de la seua desaparició. Futures investigacions buscaran aclarir l’extensió geogràfica d’aquest llinatge, les seues interaccions amb altres grups i les possibles diferències culturals i de comportament.