Un petit os al genoll va ajudar els homínids a caminar drets

Un estudi realitzat per investigadors del King’s College de Londres ha llançat nova llum sobre el paper que va poder exercir un petit os del genoll, conegut com a fabela lateral, en l’evolució de la locomoció bípeda en els homínids, el grup de primats a què pertanyen els humans i els seus parents més propers. Aquest diminut sesamoide, de la mida d’una llavor de sèsam, sembla haver seguit una ruta evolutiva distintiva en la nostra espècie que podria haver facilitat l’adopció de la postura dreta.

L’equip de científics, liderat pel Dr. Michael Berthaume, va analitzar la presència de la fabela lateral en 93 espècies diferents de primats, descobrint que, si bé aquest os sol ser present en la majoria d’ells, sovint és absent en els homínids. Tanmateix, els humans semblen haver evolucionat per tenir aquesta estructura d’una manera diferent de la d’altres primats, i no es troba en totes les persones.

La fabela lateral i el seu paper en la locomoció bípeda

La fabela lateral és un os sesamoide ubicat darrere del genoll, que es troba incrustat a tendons o lligaments. Malgrat ser petit, aquest os és dos vegades més comú en persones amb osteoartritis de genoll. Encara que s’ha investigat durant segles, poc se sap sobre l’evolució i el desenvolupament dels sesamoides i per què són presents en alguns individus i no en d’altres.

Els investigadors van utilitzar models estadístics per examinar la presència de tres ossos sesamoides al genoll (la ciamella, la fabela medial i la fabela lateral) en estudis publicats durant els últims cent anys. Van descobrir que els primats amb fabelas tenien 50 vegades més probabilitats de tenir avantpassats ??que també les posseïen, i que la fabela medial i lateral gairebé sempre es desenvolupen en parells, excepte en casos rars com els humans, que només tenen una fabela lateral.

Una ruta evolutiva distintiva en els homínids

Les anàlisis suggereixen que els homínids poden haver desenvolupat una manera de desenvolupar fabeles diferents de la d’altres primats, la qual cosa podria explicar per què els humans poden tenir una fabela lateral sense una de medial, mentre que altres primats no. Això podria unir més d’un segle d’investigació, durant el qual els científics han debatut com van evolucionar aquests ossos.

Segons el Dr. Berthaume, "és emocionant que aquest 'desacoblament’ pugui ser el signe d’una exaptació, quan alguna cosa al cos ja existeix i després comença a utilitzar-se per a un altre propòsit, en aquest cas el bipedalisme. Es necessiten més estudis sobre la biomecànica de la fabela per confirmar-ho, però els resultats preliminars són prometedors".

Implicacions per a l’evolució humana

La ruta evolutiva distintiva de la fabela lateral en els humans podria indicar un canvi evolutiu que va ajudar els avantpassats de la nostra espècie a adoptar la locomoció bípeda. Com assenyala el Dr. Berthaume, "Utilitzar aquest os d’una manera nova podria haver ajudat els primers humans, com l’Australopitec, a passar de caminar de quatre grapes a caminar drets".

Aquest descobriment obre noves vies d’investigació sobre l’evolució de la postura i la locomoció en els homínids, i destaca la importància d’estructures anatòmiques aparentment menors en el desenvolupament d’adaptacions clau en la nostra història evolutiva. Futurs estudis biomecànics i comparatius podran donar més llum sobre el paper de la fabela lateral en l’adopció del bipedalisme i la seua rellevància en la salut i la patologia del genoll humà.