Un jutge acorda la copropietat i custòdia compartida d’un gos
Imatge d’arxiu d’un gos pastor belga.
Un jutge a Santander ha decidit que un gos pastor belga té ara dos cases. Segons la sentència, el gos, que abans vivia amb una parella que ja no està junta, serà cuidat de manera equitativa pels dos humans, alternant cada quinze dies entre les seues respectives cases. I qui paga els comptes del veterinari? Doncs, com a bons ex, al 50%. Perquè fins i tot les vacunes són cosa de dos.
El Jutjat de Primera Instància número 7 de Santander no ha dubtat a concloure el debat caní amb una sentència digna d’una sitcom. Resulta que el gos va ser adquirit per desig d’ambdós i, encara que la relació es va acabar, el llaç amb el gos no es va tallar. Això sí, mentre ella insistia que el gosset era només seu, ell deia: "Doncs, no que també el cuidava jo".
A partir d’ara, cada quinzena el gos canviarà de llit , i les despeses de menjar aniran a càrrec de qui el tingui de visita. Les factures del veterinari, en canvi, es dividiran a parts iguals. Perquè si alguna cosa uneix més que un gos, són les factures.
El jutge, que es va posar al dia amb les reformes del Codi Civil de 2021, va recordar que els animals ja no són "coses" sinó éssers vius amb sentiments. Així que va determinar que el gosset havia estat un fill pelut de la relació, i que tant ell com ella tenien dret a continuar cuidant-lo.
I per si a algú li quedava dubte sobre el benestar de l’animal, el magistrat va aclarir que no hi ha proves que el pastor belga tingui cap problema amb aquesta dinàmica de custòdia compartida. Anem, que no hi ha indicis que el gosset prefereixi una de les cases sobre l’altra, o que aquesta situació l’estigui afectant emocionalment. Així que, final del culebró, el gos segueix amb la seua vida entre dos cases.
