'The Last of Us' s’atansa?: els científics alerten davant de l’amenaça mundial de malalties causades per fongs

Científics de diversos països han alertat de l’amenaça que suposen per a la humanitat les malalties causades per fongs i de la importància d’impulsar l’estudi d’aquest problema, ja que molts dels patògens ja són resistents als medicaments.

La majoria de patògens fúngics identificats com a prioritaris per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i que estan lligats a prop de 3,8 milions de morts a l’any a tot el món, ja són resistents als antibiòtics o estan adquirint aquestes resistències.

Per alertar de la gravetat de l’amenaça i de la importància d’accelerar l’estudi un equip internacional d’investigadors d’onze països ha publicat avui una carta a la revista científica The Lancet en la qual demanen més atenció i més recursos per combatre les resistències als tractaments en patologies causades per fongs.

L’article està coordinat per l’investigador Norman van Rhijn, de la Universitat de Mánchester, i pel professor Ferry Hagen, de l’Institut Westerdijk dels Països Baixos, i el subscriuen onze científics d’Espanya, Regne Unit, Àustria, Turquia, Austràlia, Uganda, Índia, Estats Units, Brasil, Sud-àfrica i Xina.

Entre les signants és la investigadora del Centro Nacional de Microbiología (CNM) de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) Ana Alastruey, que va coordinar un informe de l’OMS sobre patògens fúngics que representen un risc infecciós per a la salut pública, ha informat aquest centre en una nota difosa avui.

Segons expliquen al seu article els investigadors, la majoria dels patògens fúngics identificats com  a prioritaris per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), responsables d’al voltant de 3,8 milions de morts a l’any a tot el món, ja són resistents o estan adquirint ràpidament resistència als medicaments antifúngics.

Argumenten que l’enfocament actual, centrat principalment en els bacteris, no és suficient per combatre completament la resistència als antimacrobians, i recorden que, a diferència dels bacteris, les similituds entre les cèl·lules fúngiques i les humanes dificulten trobar tractaments que inhibeixin selectivament els fongs sense causar toxicitat en els pacients.

Ana Alastruey ha subratllat a la nota difosa avui per l’ISCIII que "la resistència és més la norma que l’excepció en les quatre classes d’antifúngics disponibles parar tractar infeccions per fongs, el que dificulta, i fins i tot impossibilita, el tractament de moltes infeccions fúngiques invasives".

Les infeccions resistents als fungicides inclouen algunes com "Aspergillus", "Candida" o "Trichophyton indotineae", i qualsevol d’elles pot tenir impactes molt rellevants en la salut de persones grans o en pacients vulnerables.

En el text, els signants recomanen un acord mundial per restringir l’ús de certes classes de molècules antifúngiques per a aplicacions específiques; una col·laboració més estreta en solucions i regulacions que garanteixin la seguretat alimentària i la salut universal per a animals, plantes i éssers humans; i la inclusió de la resistència a antifúngics en la reunió de l’ONU sobre resistència als antimacrobians que se celebra aquest mes.

Els investigadors han constatat que, malgrat les enormes dificultats per desenvolupar medicaments contra infeccions causades per fongs, en els últims anys han entrat en assajos clínics diversos agents nous i prometedors, inclosos classes completament noves de molècules.

Però han observat que fins i tot abans que arribin al mercat després d’anys de desenvolupament, la indústria agroquímica ja ha desenvolupat fungicides amb maneres d’acció similars, la qual cosa provoca resistències creuades que fan retrocedir els científics al punt de partida.

Molts cultius essencials es veuen afectats per fongs, per la qual cosa la protecció antifúngica és necessària per a la seguretat alimentària, però els investigadors que firmen a The Lancet alerten de l’alt preu que això suposa per a la salut pública.