Les denúncies per estafa es disparen un 82% en els últims quatre anys a Lleida

Les comarques lleidatanes van registrar l'any passat un total de 5.751 denúncies per estafes. Una xifra que suposa una cada hora i mitja i que s'ha disparat un 82% respecte a abans de la pandèmia. La majoria es cometen a través d'internet. La Fiscalia demana castigar noves modalitats i els Mossos d'Esquadra insten a la prevenció.

Un missatge de WhatsApp en el qual una persona que afirma ser el teu fill et demana diners per afrontar una urgència. Si es paga, ja s’ha estat víctima d’una estafa. És el que es diu el frau del “fals fill en conflictes”, una de les múltiples estafes que han proliferat els últims anys i que han disparat les denúncies, sobretot després de la pandèmia. A les comarques lleidatanes, segons l’últim balanç de criminalitat del ministeri de l’Interior, l’any passat els casos coneguts d’estafa es van disparar un 82% respecte al 2019. El 2023, va tornar a registrar-se una xifra rècord, amb 5.751 denúncies. Això suposa que se’n tramita una cada hora i mitja, i vuit de cada deu es cometen a través d’internet.

Una enquesta del CIS del febrer passat assenyalava que el 47,5% dels entrevistats havia estat víctima d’estafa o d’intent l’últim any. De fet, a la província de Lleida, aquest tipus de delictes ja suposen el 25,7% del total d’investigats pels diferents cossos policials. 

“El món virtual és un gran avenç, però també té una part negativa derivada del mal ús de la tecnologia i les estafes arriben a afectar el dia a dia de la ciutadania amb l’ús de les targetes o la compravenda online”, assegura el subinspector Jordi Fadurdo, cap d’investigació de l’Àrea Bàsica Policial del Segrià dels Mossos d’Esquadra. 

Entre les més habituals, o aquells les denúncies dels quals s’han incrementat, hi ha, a banda del “fals fill en conflictes”, la del fals militar. Fadurdo explica que l’estafador es fa passar per un soldat dels EUA que contacta amb la víctima a través de la xarxa i, després de mantenir diverses converses i fer-li creure que tenen una relació amorosa, li acaba sol·licitant diners per resoldre un problema. “Les víctimes poden arribar a demanar crèdits per milers d’euros per pagar”, adverteix.

Malgrat que no hi ha un perfil específic de víctimes, els delinqüents, sobretot els que actuen a través d’internet, sí que trien certes característiques, depenent de l’engany. Segons les dades d’Interior, els majors de 65 anys que han patit una estafa han augmentat un 33% en un any a les comarques lleidatanes. El 2023, un total de 709 lleidatans de 65 anys o més havien estat víctimes d’un frau, davant de les 531 del 2022. Les xifres no han deixat de créixer els últims anys, també entre les ciberestafes, les víctimes de les quals en aquesta franja d’edat es van multiplicar per dos durant l’any passat. Una altra dada: de tots els ciberdelictes denunciats el 2023 a Ponent, més del 95% van ser per estafa.

En la seua última memòria, la Fiscalia General de l’Estat apunta a un increment dels fraus tradicionals, però també dels informàtics, aquests últims “cada vegada més sofisticats” i en què els delinqüents “se serveixen dels diferents mitjans de comunicació online, com fòrums, xats o llocs web, per captar mitjançant tècniques d’enginyeria social les seues víctimes, mentre recorren a diversos instruments i argúcies per ocultar la seua identitat i assegurar-se la impunitat”. 

En la seua anàlisi dels reptes que suposa la ciberdelinqüència, el Ministeri Públic apunta a una falta de conscienciació dels usuaris sobre els riscos, la qual cosa els porta a no adoptar les mesures de seguretat necessàries. “Som massa confiats i la prevenció és l’arma més forta que tenim per lluitar contra aquests delictes”, apunta Fadurdo. Per aquest motiu, és habitual veure cada dia, i en tot moment, avisos per part dels cossos policials de diferents estafes i les mesures a prendre per evitar acabar sent una víctima. “Els negocis que t’ofereixen un duro a quatre pessetes, mala peça al teler, no ho facis. Hem de comprovar la veracitat de les web, consultar en fòrums les opinions abans de comprar, no proporcionar dades personals ni bancàries i no actuar amb pressa, que és l’eina que utilitzen els estafadors perquè caiguem en l’engany”, remarca Fadurdo. 

Un criteri que comparteix la Fiscalia, que enumera entre les propostes, a banda de tipificar delictes com els que utilitzen la intel·ligència artificial, apostar per l’educació sobre els riscos de la ciberdelinqüència, promoure la inversió en mesures de seguretat i protegir els drets de les víctimes.