Canvi d’hora: aquest és el dia que torna l’horari d’hivern

A mesura que transcorre el mes de setembre els dies comencen a ser més curts, la qual cosa és un senyal clar que el canvi cap a l’horari d’hivern s’aproxima ràpidament. Aquesta transició estacional ens recorda que l’estiu s'acaba i que ens endinsem en l’època de l’any on les nits seran més llargues i els dies més curts.

A Espanya, el canvi a l’horari d’hivern té lloc sempre el mes d’octubre, seguint una normativa que es manté constant des de fa anys. Concretament, aquest ajustament es fa l’últim cap de setmana d’octubre, i en aquest 2024, la data exacta serà a la matinada del dissabte 26 al diumenge 27.

Durant aquella nit, els rellotges s’hauran de retardar una hora, el que significa que a les 3:00 h tornaran a ser les 2:00 h. Aquest senzill gest implica que diumenge serà un dia una mica més llarg de l’habitual, amb una durada oficial de vint-i-cinc hores. Encara que el canvi pot semblar insignificant, es tracta d’una mesura que té repercussions tant en el ritme de vida com en les activitats quotidianes.

Un aspecte interessant és que, encara que moltes persones encara ajusten manualment els rellotges analògics, la majoria dels dispositius electrònics moderns, com smartphones, tauletes, ordinadors i televisors intel·ligents, efectuen aquest canvi de forma automàtica.

Això és possible gràcies a un sistema conegut com NTP (Network Time Protocol), un protocol de xarxa que permet sincronitzar els rellotges dels sistemes informàtics a través d’una xarxa de dades, fins i tot amb latències variables. D’aquesta manera, ens assegurem de què els nostres dispositius sempre estiguin actualitzats a l’hora correcta sense necessitat d’intervenció humana.

El principal impacte del canvi a l’horari d’hivern s’observa en la quantitat d’hores de llum diürna. A partir d’aquell moment, es farà de dia i fosquejarà una hora abans en comparació amb l’horari d’estiu. L’objectiu principal d’aquest ajustament és aprofitar millor la llum natural i, en teoria, promoure un estalvi energètic, ja que s’intenta adaptar les hores d’activitat laboral a les hores en què hi ha més llum solar. Tanmateix, aquest canvi també té un impacte en la rutina diària de les persones, afectant el seu descans, el seu ritme biològic i fins i tot la seua productivitat, ja que moltes persones senten que es fa fosc massa aviat.

Aquest canvi d’hora no és exclusiu d’Espanya. Tots els països que formen part de la Unió Europea implementen aquesta modificació de forma simultània en la mateixa data. No obstant, en els últims anys, aquesta pràctica ha estat objecte d’un creixent debat, i cada vegada són més les veus que s’alcen en contra de mantenir els dos canvis d’horari que tenen lloc cada any, a la primavera i a la tardor. El 2018, la Comissió Europea va proposar d’eliminar el canvi d’hora, suggerint que els països de la UE adoptaran un únic horari, ja sigui d’estiu o d’hivern, de manera permanent. Aquesta proposta es basava en estudis que mostraven que el canvi d’hora té efectes negatius sobre la salut i el benestar de les persones, així com sobre la productivitat.

Malgrat aquesta iniciativa, el Consell Europeu no ha pres cap decisió definitiva sobre això. Segons s’explica al seu web oficial, no s’ha adoptat cap decisió definitiva sobre aquest assumpte i no s’ha establert cap termini per prendre l’esmentada decisió, el que implica que el sistema actual de canvis d’hora es mantindrà vigent de moment. Això ha generat certa incertesa sobre el futur d’aquesta mesura, però ara per ara, continuarem ajustant els nostres rellotges dos vegades a l’any.

A Espanya, el marc legal que regula aquest canvi és el Reial Decret 236/2002, que va ser publicat al Butlletí Oficial de l’Estat el 2022. Aquest decret estableix el calendari de dates per a l’inici i final de l’horari d’estiu per a un període de cinc anys, el que assegura que, almenys fins 2026, no hi haurà canvis en aquesta pràctica.