El cervell de la dona disminueix de mida durant l’embaràs
La investigació revela que torna a recuperar-la al cap d'uns mesos, sense que això sigui necessàriament dolent
Imatge d’arxiu d’un cervell humà.
El cervell de la dona redueix la mida durant l’embaràs i torna a recuperar-la al cap d'uns mesos sense que això sigui necessàriament dolent, segons ha constatat una investigació que ha documentat els canvis neuroanatòmics d’una dona abans, durant i després de l’embaràs.
L’estudi, recollit aquest dilluns a la revista Nature Neurology, constitueix el primer mapa cerebral d’una dona embarassada.
Fins ara, la ciència havia descrit els canvis fisiològics al cervell de la dona durant l’embaràs però no tant els neuronals, malgrat que al món hi ha uns 140 milions de dones que es queden embarassades cada any.
Fa quatre mesos, un grup d’investigadores del Hospital General Universitario Gregorio Marañón de Madrid van documentar, en un estudi recollit també a Nature Neuroscience, que el cervell de la dona experimentava canvis anatòmics durant l’embaràs en base l’anàlisi dels escàners de 110 d’embarassades.
Quines àrees del cervell canvien
La nova investigació específica aquests canvis: una disminució generalitzada del volum de matèria grisa (cossos cel·lulars que compleixen funcions mentals i cognitives importants) i de l’espessor cortical en la novena setmana d’embaràs.
La reducció de volum afecta, sobretot, a l’anomenada xarxa neuronal per defecte, un sistema d’àrees cerebrals connectades entre si que s’activen quan una persona està en repòs, segons ha explicat en roda de premsa una de les autores, Emily Jacobs, investigadora de la Universitat de Califòrnia-Santa Bárbara.
Al contrari, els escàners han mostrat un augment de la matèria blanca (fibres nervioses responsables de facilitar la comunicació entre les regions cerebrals), el volum ventricular (crucial en l’avaluació del risc cardíac) i del líquid cefalorraquidi, que actua com un amortidor que ajuda a protegir el seu cervell i medul·la espinal d’impactes o lesions sobtades.
L’augment de volum de la matèria blanca millora la connectivitat del cervell de l’embarassada especialment entre dos àrees: els lòbuls temporal i occipital (el primer regula i coordina la parla i el segon la vista). Els investigadors associen aquests canvis a l’augments dels nivells de dos hormones: l’estradiol i la progesterona.
El volum de matèria grisa, per exemple, disminueix a mesura que augmenta la producció d’aquestes dos hormonal durant l’embaràs, "sense que sigui alguna cosa necessàriament dolenta", ha subratllat Jacobs.
La investigadora ha detallat que alguns dels canvis observats es mantenen en el període postpart, com la reducció del volum i el gruix corticals que es mantenen fins a dos anys després; i d’altres es reverteixen dos mesos després.
Depressió postpart
Jacobs i els seus col·legues sospiten que aquests canvis anatòmics observats poden suposar una espècie de "refinament cortical" per a un repte com l’embaràs i part, en certa manera similar al que passa durant la pubertat quan el cervell s’especialitza.
Als investigadors, no obstant, els ha sorprès que el nivell continuï mantenint uns nivells tan alts de plasticitat en l’edat adulta.
La investigació s’ha dut a terme mitjançant l’anàlisi, basat en intel·ligència artificial, de 26 ressonàncies magnètiques i anàlisi de sang a una mare primerenca de 38 anys des de tres setmanes abans de la concepció (quatre exploracions), durant els tres trimestres de l’embaràs (15 exploracions), fins a dos anys després del part (7 exploracions) quan va finalitzar el període de proves.
Els investigadors van comparar amb els canvis cerebrals observats en aquesta dona amb els de vuit individus de control.
Les dades obtingudes seran de lliure accés perquè futurs estudis indaguin en si aquests canvis en l’anatomia del cervell durant l’embaràs influeixen d’alguna manera en la depressió postpart, una malaltia que afecta aproximadament una de cada cinc dones.
"Com més sapiguem sobre el cervell matern, més possibilitats tindrem d’evitar aquest tipus de malalties alleujar-lo, ha assenyalat Jacobs. "Aquest i altres estudis centrats en caracteritzar els canvis cerebrals en embarassades ens poden ajudar a comprendre, predir, i prevenir patologia mental postpart, entre altres fenòmens, ara toca avaluar aquest fenomen en un grup major de subjectes", ha recalcat Susana Carmona, investigadora principal del grup neuromaternal de l’Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón en una reacció recollida per Science Media Center España.
