Vuit de cada deu espanyols creuen en el canvi climàtic, però gairebé el 10 % és negacionista

El 84,3 % de la població espanyola creu en la crisi climàtica, però el 9,3 % és "negacionista" i no està convençut de la seua existència, segons l’'Estudi Nacional de percepció ciutadana davant del canvi climàtic' presentat aquest dimarts per la Fundació AXA en col·laboració amb Sigma 2.

Una mica més de la meitat dels espanyols (56 %) afirma tenir un "coneixement mitjà" sobre la matèria, mentre que un 25 %, sobretot els enquestats amb més nivell d’estudis i les generacions més joves, asseguren que el tenen "alt o molt alt": entre aquests també hi ha alguns negacionistes, dels quals els més escèptics (11,3 %) són els homes d’entre 45 i 60 anys.

La majoria de la població inclosa a l’informe considera el canvi climàtic el principal problema a què s’enfronta la humanitat, per davant dels conflictes armats i el risc de pèrdua de recursos naturals: el grau mitjà de preocupació arriba al 7,6 -en una escala del 0 al 10-, xifra que és lleugerament superior en el cas de Catalunya i les Canàries on assoleix el 7,8.

La salut (77,3 %) i l’alimentació (71,5 %) són els dos aspectes relacionats que més preocupen, especialment les persones d’entre 30 i 64 anys, així com a les dones en general.

Respecte a les causes, 7 de cada 10 persones (73,5 %) creu que el principal responsable del deteriorament del planeta és l’ésser humà i culpen principalment a les activitats de desforestació (86,2 %), l’activitat industrial amb crema de combustibles fòssils i generació de residus (85,1 %) i el consum d’energia basada en combustibles fòssils (77,3 %) o destinada a la indústria del transport (76,8 %).

Més del 80 % dels enquestats tem que el canvi climàtic incrementi els fenòmens meteorològics extrems incloent la fosa dels pols, així com els incendis i la disminució de la biodiversitat.

Segons el sondeig, entre les principals mesures que els espanyols creïn ajudaria a pal·liar els seus efectes destaquen un aprofitament més gran de l’aigua (87,8 %), així com la promoció de la reforestació i l’ús de biofertilitzants (85 %).

Més reticents es mostren els ciutadans a canviar els seus hàbits quotidians, ja que menys d’una quarta part estan disposats a modificar la seua mobilitat, la seua alimentació o el seu turisme, encara que a canvi aposten per accions relacionades amb el reciclatge (47,4 %) i la moda sostenible (32,4 %).

La dificultat més gran per adoptar hàbits sostenibles parteix del cost econòmic: el 78 % adverteix que el preu dels productes afecta directament a l’adopció o no d’hàbits sostenibles, sobretot a les Canàries, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid i la Regió de Múrcia.

Aquest document serà "fonamental per entendre diferents iniciatives i compartir amb institucions públiques i experts" segons el director general de la Fundació, Josep Alfonso, ja que permet "saber quant s’atansen les percepcions a les realitats i si aquestes percepcions poden modificar-se".

Respecte a la protecció de la seua pròpia casa davant de riscos derivats de fenòmens meteorològics extrems, el 55,8 % diu saber com protegir-lo a través d’una assegurança. Les CCAA amb menys coneixement sobre aquest tema són País Basc (29,4 %), Castella i Lleó (25,7 %), les Canàries (23,7 %) i Catalunya (22 %).

La presentació de l’informe ha culminat amb una taula rodona en la qual les seues dades han estat debatudes pel naturalista Joaquín Araújo, el científic del CSIC Fernando Valladares i l’activista vegana Carlota Bruna.

En declaracions a EFE, Valladares ha indicat que "els negacionistes són molt pocs però tenen agrupacions molt sorolloses" i ha posat èmfasi en el concepte de "percepció" inclòs en aquest estudi, ja que "la utilitat d’aquestes enquestes és que tenim una espècie de termòmetre per estimar quines coses preocupen i què percep la gent".