La conselleria de salut fixa entre les seves prioritats que es pugui accedir en 48 hores a l’atenció primària

La consellera de Salut, Olga Pané, ha fixat aquest dimecres com a prioritat que la ciutadania pugui accedir a l’atenció primària en 48 hores. En la primera compareixença a la comissió de Salut del Parlament, Pané també ha proposat reorientar les intervencions dels centres de salut mental infantil i juvenil perquè surtin “de les quatre parets” i vagin a les escoles i els barris. Un altre dels reptes és donar prestacions de dentista a persones amb discapacitat intel·lectual o d’extremitats superiors abans de 2025. Igualment, ha afirmat que cal promoure que els professionals sanitaris parlin el català. Pané ha demanat als polítics treballar conjuntament per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari i arribar al 7% del PIB per a Salut.

La consellera de Salut ha comparegut aquest dimecres al Parlament per explicar els principals reptes i objectius del seu departament en la nova legislatura. Pané ha començat agraint la tasca dels seus predecessors i ha acabat recordant Ernest Lluch, gran impulsor de la sanitat pública i universal a l’estat espanyol, quan l’any que ve farà 25 anys del seu assassinat. La consellera ha tornat a parlar, com va fer en el traspàs de carteres amb Manel Balcells, d’una feina de “relleus” per millorar la sanitat catalana.

Ara ella és qui té el testimoni i ha deixat clar que cal “posar en marxa reformes” per millorar la sostenibilitat del sistema sanitari de cara als propers anys i davant de grans reptes com l’envelliment de la població i l’emergència climàtica, que exposa els ciutadans a més contaminació i altes temperatures, amb un impacte directe en la salut.

Pané demana a l’oposició “cooperar” per millorar la sanitat i garantir-ne la sostenibilitat

La consellera ha assegurat que mantindrà allò que funciona, però ha afegit que cal “canviar” allò que grinyola. “Si no ho canviem, no només deixarem (a les futures generacions) un planeta fet una desgràcia, sinó també un sistema de salut del qual no podran gaudir amb les mateixes garanties”, ha deixat clar.

Pané ha demanat a tots els grups polítics “cooperar”. “El primer que faré és reunir-me amb tots vostès”, ha dit. També ha parlat d’implicar a tothom, des dels ajuntaments als propis pacients, per millorar el que és un “bon sistema” de salut, però que afronta problemes com el de la sostenibilitat econòmica. Aquest problema s’evidencia en la diferència que hi ha any rere any entre el pressupost i la despesa de la conselleria. El 2024, el gap entre el pressupost i la diferència prevista és de prop de 2.800 milions d’euros.

Per reformar el sistema, Pané no vol “més documents”, ja que, ha advertit, ja se n’han aprovat diversos en els darrers anys, com els dels diferents pactes nacionals de salut. La consellera vol posar fil a l’agulla i un dels objectius és destinar el 7% del Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya a Salut (ara és el 5,7% segones les dades que ha exposat).

Accessibilitat i atenció integrada

Una de les principals intervencions que vol endegar la consellera és enfortir l’atenció primària i aconseguir que el 90% dels ciutadans hi tinguin accés en 48 hores. Ara, el 64% té visita al metge de família en menys de cinc dies. La consellera ha exemplificat que si els ciutadans no poden accedir al CAP, van a urgències dels hospitals “el tercer dia”.

Pané ha advertit que s’està perdent la longitudinaltat (la relació continuada entre el metge i la infermera i el pacient i que té un impacte positiu en la salut). La consellera ha remarcat que cal donar continuïtat als professionals al mateix lloc de treball i pensar en l’“equip”, format per infermeres i altres perfils més enllà del metge de família.

Una altra dada que ha donat és sobre les llistes d’espera quirúrgiques: el temps d’espera mitjà per a una operació se situa ara en 150 dies. La consellera ha puntualitzat que s’ha de posar el focus en el temps d’espera i no en el nombre de pacients a la llista, perquè si baixa molt, pot ser que no s’estiguin detectant, ha advertit.

Un altre dels objectius és aprovar la Llei de creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària per millorar la coordinació entre els serveis sanitaris i socials i la seva efectivitat. “Sigui amb les llistes d’espera, sigui l’actuació més o menys descoordinada, avui dia el 32% dels ciutadans s’han buscat una pòlissa privada i a Barcelona un 40%”, ha avisat.

Salut mental

La consellera ha posat el focus en la salut mental de la població en general, però sobretot dels infants i joves. El 5,4% dels nens i adolescents catalans han estat atesos en un centre de salut mental, ha indicat Pané, que també ha recordat els que estan esperant a tenir visita.

Per això una de les prioritats és reorientar les intervencions dels centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) i reforçar l’atenció a l’entorn natural dels infants, com és la casa, l’escoles, les places o els espais esportius.

Salut bucodental

La titular de Salut ha observat que un dels àmbits amb més desigualtats és en la salut bucodental i ha assenyalat que volen arribar a les persones en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, ha avançat que desplegaran prestacions odontològiques a persones amb discapacitat intel·lectual i d’extremitats superiors abans de finals del 2024.

Partidària de motivar els professionals perquè es jubilin més tard

La consellera ha assegurat que també cal cuidar els professionals amb diverses actuacions, algunes endegades en els darrers anys, com l’harmonització de les condicions laborals. En aquest àmbit, potenciaran el català com a llengua vehicular al sistema sanitari.

Pané ha deixat clar que ella es conformaria a “retenir” els professionals sanitaris i que per això calen “polítiques que tenen a veure amb l’organització i les condicions laborals que permetin que treballin de forma confortable”. “No demanin posar més infermeres i metges, perquè no hi són”, ha recalcat, i ha constatat que els professionals que hi haurà d’aquí a deu anys són els que han entrat ara a la facultat.

Pané s’ha mostrat partidària d’“animar” els professionals que tinguin disponibilitat a allargar l’edat de jubilació i ha afegit que per això cal “incentius” i que l’“esforç i generositat estigui ben reconeguts”.

Sobre atraure’n d’altres països, ha alertat que el problema no és el català, sinó “ètic”. “Costa molt ‘fer’ un metge, una infermera o un professional auxilar. Digues a països com Hondures, Costa Rica, Veneçuela que ens enduem aquests professionals. És molt dur per a aquests països perquè tenen les mateixes necessitats que nosaltres i els costa molt més formar professionals”, ha avisat.

Salut pública per a les properes epidèmies

Un altre àmbit prioritari, sobretot pel que fa a la prevenció, és en salut pública. Pané vol desplegar l’Agència de Salut Pública de Catalunya. També, implementar una xarxa d’intel·ligència epidemiològica, amb universitats centres de recerca, agents de salut pública locals i altres administracions, per estar preparats per a les “properes epidèmies”. Després de la pandèmia de la covid-19, Pané ha deixat clar que la pregunta no és si hi haurà noves epidèmies o pandèmies, sinó “quan”.

Altres reptes que ha situat són una agenda verda en la sanitat, que genera molts residus no reutilitzables a un ritme “insuportable” per al planeta. També ha parlat de la transformació digital, la innovació i el rendiment de comptes amb criteris clínics.

Rèplica dels grups

El diputat de Junts Jordi Fàbrega ha dit "compartir bona part del diagnòstic" fet per Pané, però ha assegurat trobar a faltar explicacions sobre "com" es tiraran endavant les mesures. En aquest sentit, el diputat de Junts ha dit que no es podran fer si no s'acaba amb "l'infrafinançament crònic" de Catalunya. D'altra banda, Fàbrega ha dit que cal garantir una "assistència sanitària digna" i ha mostrat "preocupació" del seu partit pel "sucursalisme" del Govern amb Madrid. "Sense sobirania real sempre anirem coixos", ha insistit. Fàbrega també ha preguntat Pané sobre el seu posicionament respecte a la presència de pediatres als CAP, una qüestió que també han plantejat la majoria de representants de la resta de partits. Sobre les mútues, ha demanat “no demonitzar-les”; considera que els responsables polítics han de garantir un sistema públic “excel·lent” però que si els ciutadans decideixen tenir una assegurança privada, no s’hi han de “ficar”, “al contrari, poden ajudar en alguns moments que el sistema està tensionat”, ha dit.

El diputat d'ERC Juli Fernàndez ha dit que el "context" polític planteja un "escenari d'oportunitat" perquè "el sistema tingui els recursos necessaris" a través de la "sobirania fiscal". Fernàndez també ha posat sobre la taula el "repte" de l'envelliment, l'harmonització de les condicions laborals dels professionals i la incorporació de nous rols professionals al sistema, i ha defensat "ampliar" el pla per garantir l'accés als productes menstruals.

Al seu torn, el diputat del PP Hugo Manchón ha demanat que es fixi la sanitat com a "prioritat real" i ha lamentat que la consellera no hagi aportat "més concreció" sobre les mesures que vol tirar endavant. "Hem de passar dels anuncis als fets", ha dit tot remarcant que "hi ha recursos, però s'han de saber gestionar".

La representant de Vox, María García, ha lamentat que Pané no fes més referències a les llistes d'espera i ha apuntat que el "gran problema" del sistema de salut català és que "el departament ha estat els últims 20 anys la cova d'Alí Babà i els 40 lladres". "Acabarà rematant la sanitat a Catalunya", ha dit. La diputada de Vox també ha afirmat que s'ha "imposat una dictadura lingüística" als professionals i ha acusat el PSOE de "parasitar les institucions públiques fins deixar-les en coma".

El diputat dels comuns David Cid ha apuntat que l'acord d'investidura situa un "horitzó de futur i una oportunitat de país". Cid ha dit que el seu grup situa l'atenció primària com a "element central del sistema" i ha remarcat que en l'àmbit que tindran més diferències és en el model. "Tenim més recursos que mai i el sistema està més tensionat que mai", ha dit el representant dels comuns, que ha reivindicat també l'equiparació de les condicions laborals dels professionals.

La diputada de la CUP Laia Estrada ha dit compartir la "radiografia" del sistema sanitari català, però ha apuntat que el problema és un "model pensat per afavorir el lucre". Estrada ha apuntat que el sistema està "ferit" per les retallades i que els efectes de la pandèmia i les retallades no han "revertit". "Els treballadors i usuaris estan al límit", ha dit la representant de la CUP, que ha defensat que "falten professionals". La diputada de la CUP també ha preguntat a la consellera si garantirà que hi hagi pediatres als CAP.

Atenció pediàtrica

Sobre les preguntes que li han fet els grups sobre els peditres, arran d’unes declaracions passades de l’ara consellera, ha afirmat que la “pediatria està garantida”. “Hi ha pediatres, altra cosa és que estigui exactament al costat de casa”, ha dit, amb referència indirecta al nou model que va endegar l’anterior govern i que no ha estat exempt de crítiques.

La consellera ha assegurat que el pediatra professional “no vol perdre les habilitats clíniques i per això necessita veure un nombre de casos mínim”. “Hem de posar els pediatres que puguem el més a prop possible, però també vinculats a no perdre aquestes habilitats i coneixement”, ha resumit Pané, que ha tancat aquest tema reivindicat la infermera pediàtrica, una especialista “capacitada per veure nens sans i filtrar els que no ho estan”.

Pané forma part d’un grup que no veu bé allargar la pista del Prat

La consellera no ha eludit el futur de l’aeroport del Prat, un dels grans temes, i dels més delicats, que han d'abordar el govern de Salvador Illa i l'executiu espanyol. Pané -que no forma part del PSC- ha recordat que la seva posició és pública ja que és una de les fundadores del grup Oikia, un espai de sectors socials i econòmics amb visió ecològica i que va defensar en un informe que allargar la pista curta de l'aeroport del Prat per ampliar-lo era un "contrasentit".