Els vuit primers mesos de l’any han estat els més calorosos registrats des que es recullen dades

Les dades científiques més rellevants que s’han reunit indiquen que els vuit primers mesos de 2024 han estat els més calorosos registrats des que es realitzen mesuraments, va dir aquest dimecres la secretària general de la Organización Meteorológica Mundial (OMM), Celeste Saulo.

La científica argentina va recalcar que el món està lluny de complir els objectius climàtics que es va fixar el 2015, en ocasió de l’adopció de l’Acord de París sobre canvi climàtic.

En la presentació a Ginebra de l’informe "Units en la Ciència", resultat d’una cooperació de diversos organismes i que té la finalitat de guiar les discussions sobre el clima a l’Assemblea General de l’ONU, que té lloc actualment, Saulo va recordar que el 2023 ja va ser l’any més càlid "per un enorme marge", però també va voler posar una quota d’esperança.

Per això va recordar que quan es va adoptar l’Acord de París, el 2015, es projectava que les emissions de gasos causants de l’escalfament global augmentarien un 16 % en el període 2020-2030, però el cert és que les previsions més recents apunten a un increment del 3%.

"Així que el progrés s’ha fet, però necessitem ser molt mes ambiciosos", va declarar en una roda de premsa, en la qual també va emfatitzar que hi ha un 80 % de probabilitat que la temperatura mitjana del planeta superi temporalment els 1,5 graus Celsius respecte al període preindustrial de referència (1850-1900), almenys durant un dels pròxims cinc anys.

Si les polítiques públiques i el desenvolupament industrial no canvien dràsticament, el més probable és que l’augment de les temperatures mesurades arribi a 3 graus a finals del segle.

No obstant, Saulo va insistir que hi ha esperança perquè les ciències (naturals i socials), les noves tecnologies i la innovació ens fan entendre millor com funciona el planeta i poden ser els factors determinants per aconseguir l’adaptació al canvi climàtic i la reducció del risc de catàstrofes.