Quan comença la tardor del 2024?
Imatge d’arxiu|arxivament d’un paisatge de tardor.
En meteorologia, la tardor comença oficialment l’1 de setembre, marcant el final de l’estiu i l’inici d’una de les estacions més característiques pel seu clima temperat i canvis en la naturalesa. Tanmateix, des d’una perspectiva astronòmica, la tardor no comença fins que té lloc l’equinocci de setembre, que marca la transició de les estacions.
A l’hemisferi nord, aquest equinocci dona pas a la tardor astronòmica, mentre que en l’hemisferi sud assenyala el començament de la primavera. Aquesta diferència estacional és un fenomen fascinant, ja que mentre una part del món experimenta el refredament gradual i la caiguda de les fulles dels arbres, l’altra part està florint i acomiadant-se del fred hivernal.
La tardor de 2024 a l’hemisferi nord començarà oficialment el 22 de setembre a les 14:44 hores (hora oficial peninsular espanyola), segons càlculs del Observatorio Astronómico Nacional. Aquest càlcul exacte és possible gràcies al coneixement profund de l’òrbita terrestre i la posició del Sol. L’estació tardoral durarà aproximadament 89 dies i 21 hores, fins que l’hivern comenci el 21 de desembre. Aquesta durada variable de la tardor depèn de la ubicació de la Terra en la seua òrbita, la qual cosa genera petits ajustaments en la durada de les estacions any rere any.
L’equinocci de tardor i el seu significat astronòmic
L’inici de la tardor astronòmica a l’hemisferi nord està determinat de moment que la Terra passa per un punt específic en la seua òrbita al voltant del Sol, conegut com l’equinocci de tardor. En aquest instant, el centre del Sol creua l’equador celeste al seu camí aparent cap al sud. El que fa a aquest moment tan especial és que, durant l’equinocci, la durada del dia i la nit és pràcticament la mateixa a tot el món. Aquest equilibri entre llum i foscor no passa en cap altre moment de l’any amb tanta precisió. Per això, es considera un moment de canvi i transició, tant en termes astronòmics com simbòlics.
Esdeveniments astronòmics notables durant la tardor de 2024
La tardor de 2024 no només implicarà temperatures més fresques i paisatges daurats, sinó que també oferirà una sèrie de fenòmens astronòmics que atrauran l’atenció dels aficionats a l’observació del cel. Un dels esdeveniments més esperats és l’eclipsi anular de Sol, que tindrà lloc el 2 d’octubre. Aquest eclipsi serà visible principalment en àrees del Pacífic i Sud-amèrica, sent un espectacle digne d’observar per als qui tinguin l’oportunitat de ser en aquestes regions. Durant un eclipsi anular, la Lluna passa davant el Sol, però a causa que és més lluny de la Terra, no cobreix per complet el disc solar, creant un "anell de foc" al voltant de la Lluna.
A més de l’eclipsi, la tardor de 2024 serà testimoni de diverses pluges de meteors impressionants. Les més destacades inclouen:
- Dracònids, el màxim del qual s’espera per al 8 d’octubre.
- Oriònids, assolint el seu punt àlgid el 21 d’octubre.
- Leònids, amb un màxim previst el 17 de novembre.
- Gemínids, l’activitat més elevada del qual serà el 14 de desembre.
Aquestes pluges de meteors, conegudes per la gran quantitat d’estrelles fugaces que produeixen, són oportunitats ideals per a disfrutar del cel nocturn en tota la seua esplendor. Per als observadors del cel, aquests fenòmens ofereixen la possibilitat de veure fragments de cometes i asteroides cremar en l’atmosfera terrestre, creant llampecs lluminosos sobre la foscor del cel.
D’altra banda, les llunes plenes de la tardor de 2024 es produiran en dates clau: el 17 d’octubre, 15 de novembre i 15 de desembre. Cada lluna plena és un espectacle per dret propi, però durant la tardor, el color i la brillantor de la lluna poden semblar especialment intensos a causa de les condicions atmosfèriques, la qual cosa fa que aquestes nits siguin ideals per a l’observació lunar.
Variacions de l’inici de la tardor al calendari
Al llarg de la història, l’inici de la tardor ha pogut donar-se en fins quatre dates diferents del calendari: entre el 21 i el 24 de setembre. Aquesta variació en l’inici de l’estació es deu a la complexitat del calendari i a com s’ajusta per coincidir amb els cicles de l’òrbita terrestre al voltant del Sol.
No obstant, durant el segle XXI, la tardor astronòmica sempre començarà entre els dies 22 i 23 de setembre, segons la data oficial a Espanya. L’any en què la tardor va començar més tard en aquest segle va ser el 2003, mentre que l’inici més primerenc s’espera per a 2096. Aquestes diferències es deuen a la manera en què els anys de traspàs i de no traspàs afecten l’ajustament del calendari.
Per què els dies s’escurcen a la tardor
Una de les característiques més notables de la tardor és com la durada del dia disminueix ràpidament. A mesura que la Terra avança en la seua òrbita, l’angle de la llum solar que arriba a les diferents regions del planeta canvia, la qual cosa provoca dies més curts i nits més llargues. En les latituds de la península ibèrica, per exemple, el Sol surt cada matí més d’un minut més tard que el dia anterior i es posa més d’un minut abans. Com a resultat, el temps en què el Sol és per sobre de l’horitzó s’escurça gairebé tres minuts per dia al principi de la tardor. Aquest fenomen fa que els dies se sentin més breus i les nits més llargues a mesura que avancem cap a l’hivern.
