El canvi climàtic augmentarà el turisme al nord en detriment del sud, segons un estudi

Per a finals de segle els efectes dels impactes climàtics provocarien un augment del turisme a les províncies costaneres del nord peninsular davant de la pèrdua de visitants en les del sud, especialment en escenaris d’elevat escalfament global, segons l’informe 'L’impacte del canvi climàtic en la demanda del turisme a Espanya', elaborat per BBVA Research.

Segons l’estudi, a l’escenari d’escalfament més sever, amb un augment de temperatura de 4,8 ºC a finals de segle, es preveu una reducció significativa en la demanda turística, amb una disminució neta d’aproximadament el 7 % el 2100 respecte al període 2024-2030.

La Mediterrània, la costa sud i les illes Balears podrien presentar els "efectes més pronunciats" en aquests escenaris climàtics, amb una reducció de la demanda turística a l’estiu d’un 60 % i una "recuperació parcial a la tardor" a l’escenari més sever.

Segons l’estudi, les variacions dels impactes del canvi climàtic -augment de temperatures i descens de precipitacions- constitueixen un desafiament per al sector turístic espanyol, que aporta l’11,6 % del PIB a l’economia espanyola, sobretot per a destinacions tradicionals al sud i àrea mediterrània.

L’augment de temperatures i la falta de precipitacions podrien suposar canvis en el patró estacional i geogràfic del turisme a Espanya, que presenta un pic a l’estiu i una alta concentració en el turisme estranger que busca sol i platja.

Els economistes subratllen l’"efecte negatiu" de la freqüència més gran dels esdeveniments climàtics extrems en el descens de la demanda turística cap aquestes destinacions tradicionals i atractives, un sector que a més va suposar el 9,3 % de l’ocupació total l’any 2022.

Confort climàtic i fluxos turístics

L’anàlisi de BBVA Research revela que un confort climàtic més gran s’associa a un augment dels fluxos turístics mensuals, amb diferents efectes segons el tipus de turisme prevalent a cada província.

Les zones costaneres són les més sensibles als impactes climàtics, en particular la costa mediterrània i les illes, seguides de les províncies costaneres del nord i del turisme de muntanya i naturalesa, mentre que les zones urbanes a penes no es veuen afectades pels canvis en les condicions climàtiques, segons l’informe.

En un escenari de zero emissions netes, s’espera que l’impacte del canvi climàtic sobre el turisme sigui mínim (amb un descens de la demanda del 0,3 % el 2100 davant el període 2024-2030).

Però, a mesura que augmenta la temperatura prevista per a final de segle, l’impacte negatiu es torna més pronunciat, particularment en els mesos d’estiu, quan la calor extrema pot dissuadir els visitants de les destinacions tradicionals.

Segons els investigadors, en un escenari d’emissions futures de CO2 baixes a moderades, "compatible amb un augment de temperatura de 2,8 ºC el 2100 respecte als nivells preindustrials", el descens net del turisme a Espanya "també seria relativament petita (-0,6 %), si bé els impactes diferenciats a nivell provincial ja serien visibles."

Astúries, la comunitat més beneficiada

Les províncies del nord i les destinacions naturals podrien beneficiar-se d’aquest canvi en la demanda, la qual cosa resultaria en un augment del turisme, especialment en temporada alta, amb Astúries amb l’increment més gran de la demanda, amb gairebé un 7 %.

Davant de la calor extrema de l’estiu, la desestacionalització del turisme apunta a la primavera com a temporada especialment favorable per als viatges turístics, un factor que ajudaria a alleujar la pressió sobre el turisme d’estiu, sempre que estigui "recolzat per les mesures polítiques necessàries i la inversió en infraestructures necessària", conclouen.