Neuròlegs denuncien el veto de la UE a fàrmacs que retarden l’Alzheimer

Quines novetats hi ha ara sobre el tractament de la malaltia de l’Alzheimer?

Han aparegut nous fàrmacs que han demostrat retardar la progressió de la malaltia un 30%. Tanmateix, no han estat aprovats per l’Agència Europea del Medicament, tot i que sí que s’utilitzen en altres països com els EUA, el Japó o la Xina. És la primera vegada en la història de la malaltia que han aparegut fàrmacs que són capaços de modificar-ne la història natural, però aquí no els podem administrar encara.

Per quin motiu?

L’Agència Europea del Medicament al·lega que tenen efectes secundaris importants i, això és cert, però encara es té una visió molt paternalista de l’Alzheimer. Tanmateix, és una malaltia greu amb un pronòstic molt dolent, per la qual cosa no podem deixar de proporcionar medicaments útils, com a mínim en pacients seleccionats, pels seus potencials efectes adversos quan aquests són monitorizables, igual que passa amb el tractament d’altres patologies com el càncer.

I quins medicaments tenim?

Actualment, aquí disposem dels mateixos tractaments des de fa 15 anys i amb un efecte modest sobre l’evolució de la malaltia.

Hi ha pacients cada vegada més joves?

Encara que la malaltia d’Alzheimer i altres demències afecten principalment gent gran, cada vegada hi ha més casos de persones joves, en edat laboral, actius i amb plena capacitat, per la qual cosa seria molt important poder comptar amb aquests nous fàrmacs. A més, cada vegada se’n diagnostiquen més perquè un altre canvi important que hem tingut en els dos últims anys és que han aparegut tècniques que permeten el diagnòstic amb una analítica de sang. L’any que ve s’anirà implementant aquest mètode, que és una manera més fàcil de diagnòstic sense tècniques cares ni invasives.

Com d’important és aquest diagnòstic precoç?

S’ha demostrat que els fàrmacs amb els quals comptem són més efectius si s’adminsitran en fases inicials de l’Alzheimer. En la majoria dels casos, des que apareixen els símptomes i el pacient va a la consulta poden passar entre any i mig i dos anys. És un període de molta incertesa, per la qual cosa és necessari que el diagnòstic es faci com més aviat millor i en fases inicials perquè el pacient pugui prendre decisions en plenitud de condicions.

A Lleida hi ha uns 9.000 casos, n’hi haurà més amb l’envelliment de la població?

Segons les enquestes, abans la principal preocupació entre les persones grans era el fet de tenir càncer i ara, és la demència o l’Alzheimer. L’ideal seria la curació, però no és possible, per la qual cosa si som capaços de frenar la malaltia i mantenir-la així durant molts anys, anar cap a la cronificació, ja ens podríem donar per satisfets a dia d’avui.

Com afecta les famílies?

Hem de ser conscients de la importància de cuidar els cuidadors, que en el 80 per cent dels casos són familiars i la majoria, dones. És fonamental donar-los el suport que neccesiten amb opcions de centres de dia i tallers d’estimulació cognitiva perquè també tinguin temps per a ells mateixos.