Investigadors descobreixen un nou grup sanguini i resolen un misteri de 50 anys
Una marató de donació de sang a Lleida
Investigadors del NHS Blood and Transplant (Bristol), del Laboratori Internacional de Referència de Grups Sanguinis (IBGRL) del NHSBT i de la Universitat de Bristol al Regne Unit han identificat els antecedents genètics de l’antigen del grup sanguini AnWj, conegut des de fa més de 50 anys, i que han establert com un nou sistema de grup sanguini, denominat MAL. Algunes persones poden mancar d’aquest grup sanguini per efecte d’una malaltia, però la rara forma hereditària del fenotip AnWj negatiu només s’ha trobat en un grapat d’individus, encara que gràcies a aquest descobriment ara serà més fàcil trobar-ne d’altres en el futur. Els dos sistemes de grups sanguinis més coneguts són ABO i Rh, però la sang és més complexa i la compatibilitat entre els altres grups pot salvar vides.
Dins de cada grup sanguini, els glòbuls rojos poden portar marcadors de superfície anomenats antígens. Per exemple, dins del sistema de grups sanguinis ABO, hi ha els antígens A i B: les persones amb A tenen l’antigen A, les persones amb B tenen l’antigen B, les persones amb sang AB tenen ambdós i les persones amb sang O no en tenen cap. En l’actualitat, existeixen 47 sistemes de grups sanguinis reconeguts que contenen més de 360 antígens sanguinis reconeguts.
Aquesta nova troballa permet identificar i tractar pacients poc freqüents que manquen d’aquest grup sanguini. Els trastorns suprimeixen el MAL i fan que els pacients siguin negatius per a AnWj, llevat que tinguin la forma hereditària rara (deleció del MAL). Les persones amb AnWj negatiu hereditari estan sanes. Si les persones que són AnWj-negatives reben sagni AnWj-positiva podrien patir una reacció a la transfusió, i aquesta investigació permet desenvolupar noves proves de genotipat per detectar aquestes persones poc freqüents i reduir el risc de complicacions associades a la transfusió. La prova que MAL és responsable de la unió dels anticossos AnWj aïllats d’aquests rars pacients va ser proporcionada per experiments que van mostrar l’aparició de reactivitat específica amb cèl·lules en les quals els investigadors van introduir el gen MAL normal però no el gen mutant. L’equip d’investigació va utilitzar la seqüenciació de l’exoma complet –la seqüenciació genètica de tot l’ADN que codifica proteïnes– per demostrar que aquests rars casos hereditaris estaven causats per delecions homocigòtiques de la seqüència de l’ADN al gen MAL, que codifica la proteïna MAL
Descobert el 1972
L’antigen AnWj –un antigen és un marcador de superfície– es va descobrir el 1972, però fins ara es desconeixia el seu origen genético.(3) La nova investigació, que es publicarà a Blood, la revista de la Societat Americana d’Hematologia, i que ja està disponible en línia en preimpressió, estableix un nou sistema de grups sanguinis (MAL), el 47è que s’ha descobert, com a llar de l’antigen AnWj.
L’equip d’investigadors va establir que el AnWj es transporta a la proteïna Mal. Més del 99,9% de les persones són seropositives al AnWj, i es va demostrar que aquestes persones expressaven la proteïna MAL en la seua totalitat als seus glòbuls rojos, la qual cosa no passava a les cèl·lules de les persones seronegatives al AnWj. L’equip va identificar delecions homocigòtiques al gen MAL associades al fenotip hereditari AnWj-negatiu. "El rerefons genètic del AnWj ha estat un misteri durant més de 50 anys, i jo personalment he intentat resoldre'l durant gairebé 20 anys de la meua carrera. Representa un gran assoliment, i la culminació d’un llarg treball en equip, establir per fi aquest nou sistema de grups sanguinis i poder oferir la millor atenció a pacients poc freqüents, però importants," assenyala Louise Tilley, investigadora científica principal de l’IBGRL Red Cell Reference en NHS Blood and Transplant.
"El treball ha estat difícil perquè els casos genètics són molt rars. No ho hauríem aconseguit sense la seqüenciació de l’exoma, ja que el gen que identifiquem no era un candidat obvi i se sap poc sobre la proteïna greu als glòbuls rojos. Demostrar les nostres troballes va ser tot un repte, i agraïm l’ajuda de tots els nostres col·laboradors, i dels pacients, sense els quals no hauríem arribat a aquest punt," assenyala.
"És realment emocionant que hàgim pogut utilitzar la nostra capacitat de manipular l’expressió gènica a les cèl·lules sanguínies en desenvolupament per ajudar a confirmar la identitat del grup sanguini AnWj, que ha estat un enigma pendent durant mig segle. Aquest avenç contribuirà a identificar a aquests rars donants i ajudarà als pacients en el futur", afegeix Ash Toye, catedràtic de Biologia Celular de la Facultat de Bioquímica i director de la Unitat NIHR d’Investigació de la Sang i els Trasplantaments en productes d’eritròcits de la Universitat de Bristol.
