El Consell d'Europa, preocupat per la sentència que imposa un 25% de castellà a l'escola catalana
L'organisme veu la decisió judicial "incompatible" amb compromisos ratificats per Espanya i lamenta la manca de garanties per celebrar judicis en llengües regionals
Una zona del pati de la nova escola Minerva de Lleida
El Consell d'Europa ha expressat una "gran preocupació" per la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena impartir un mínim del 25% de les classes en castellà a les escoles catalanes, si així ho sol·licita una família. Segons un informe publicat pel comitè d'experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, aquestes decisions judicials són "incompatibles" amb els compromisos adquirits per l'Estat espanyol en virtut d'aquest tractat internacional.
El document subratlla que Espanya va optar pel nivell de protecció "més elevat" quan va subscriure la carta europea, fet que implica "impartir un ensenyament amb la llengua regional o minoritària com a mitjà d'instrucció", tenint també en compte el castellà com a llengua oficial i l'ensenyament d'idiomes estrangers. No obstant això, el comitè considera que "fixar un percentatge mínim d'ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya".
Ús "baix" del català als jutjats
L'informe també posa de manifest mancances en l'àmbit judicial. Segons el Consell d'Europa, la legislació espanyola actual "no garanteix que els jutjats puguin dur a terme procediments en la llengua regional o minoritària oficial a petició de les parts". A més, s'observa que el nombre de diligències realitzades en català és "baix" i que la majoria d'òrgans judicials desatenen les peticions de rebre documentació en aquesta llengua.
Més enllà de Catalunya
L'estudi no se centra únicament en la situació del català a Catalunya, sinó que analitza també els casos del valencià, l'aranès, el basc, el gallec o l'asturià, entre d'altres. En general, conclou que la implementació "plena" de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries en àmbits com la justícia o l'administració pública encara no s'ha assolit a tot l'Estat espanyol. El comitè d'experts fa una menció especial a la situació a Aragó, les Balears i el País Valencià, on ha detectat "un deteriorament" en els últims anys.
