Identificades més de 300 noves figures a Nazca, les misterioses línies que els arqueòlegs porten dècades intentant desxifrar
Els nous geoglifs figuratius han estat trobats en sis mesos gràcies a la intel·ligència artificial i han permès distingir entre dos grans tipus, un d’ells gegant
La intel·ligència artificial ha permès als investigadors identificar 303 nous geoglifs a les pampes peruanes de Nazca, la qual cosa duplica el nombre que fins ara es coneixia d’aquestes misterioses figures descobertes per l’arqueòloga Maria Reiche en la dècada de 1940. La investigació va ser desenvolupada per l’Institut Nazca de la Universitat de Yamagata del Japó i IBM Research, que va permetre analitzar una vasta quantitat de dades d’imatges geoespacials, amb l’objectiu de donar llum a un dels misteris més grans de l’arqueologia americana. Aquests 303 nous geoglifs figuratius han estat trobats en sis mesos i han permès distingir entre dos grans tipus: uns gegants de tipus lineal i altres de més petits en relleu, que representen motius relacionats a l’activitat humana.
El misteri es revela
Les misterioses línies, que els arqueòlegs porten dècades intentant desxifrar i a les quals la societat tracta de buscar-li una explicació lògica o irracional, han començat a revelar els seus secrets gràcies a aquesta investigació. Els arqueòlegs han pogut conèixer que les línies gegants, que representen predominantment animals silvestres i estan distribuïts al llarg d’una elaborada xarxa de geoglifs lineals i trapezoidals, probablement eren utilitzades per a activitats rituals comunitàries.
Els petits geoglifs, que solen incloure humans i camèlids domesticats, estan comunament situats a poca distància de senders serpentejants i, segons les noves teories desenvolupades després de la investigació, van ser vistos per individus o petits grups.
És a dir, mentre que les grans línies van tenir finalitats cerimonials comunitàries, els geoglifs petits eren una mena de "senyals o marcadors" que es veuen des dels senders i comparteixen informació sobre activitats humanes, principalment relacionades amb animals domesticats i caps decapitats.
Una tècnica millorada
Per obrir una porta que feia dècades que estava tancada, els investigadors de la Universitat de Yamagata es van enfrontar al repte d’utilitzar la intel·ligència (IA) per descobrir geoglifs, malgrat la quantitat limitada de dades d’aprenentatge amb què comptava. Per fer front a aquest desafiament, IBM Research va desenvolupar un model d’IA capaç de treballar amb unes quantes mostres d’entrenament i, alhora, amb un gran rendiment.
Aquest model va ser capaç d’identificar zones amb probables geoglifs, que els investigadors van examinar posteriorment per trobar un candidat probable i, finalment, identificar les noves figures.
A aquesta investigació se sumen les particulars característiques del desert, la baixa del qual acidesa a la terra i benignes condicions climàtiques han permès que el terra cuidés les enigmàtiques línies, traçades entre els primers 500 anys de la nostra era, majoritàriament.
La cultura Nazca va florir en aquest agrest desert gràcies a la construcció de grans canals d’aigua que van utilitzar per a l’agricultura, una obra considerada avui com una gesta de l’enginyeria hidràulica.
La seua organització política es basava en una agrupació de senyors locals que no comptaven amb un govern únic ni capital i que es vinculaven entre si per la religió i els costums. Entre les seues cerimònies més conegudes hi havia el dels "caps trofeu", que consistia a exhibir els cranis dels guerrers enemics, conservats de forma especial per a l’ocasió.
El futur de la investigació
La investigació ha permès també analitzar els motius dels dibuixos i la seua distribució espacial a tota Nazca. Això obre noves finestres per als arqueòlegs, ja que la intel·ligència artificial ha permès identificar 968 possibles nous geoglifs. Pel resultat del qual disposa l’equip de la universitat japonesa, creuen que "hi ha més de 1.000 geoglifs de tipus relleu distribuïts al llarg de més de 100 senders a les pampes" de Nazca.
Com recorden en els seus estudis, les civilitzacions andines no tenien un llenguatge escrit, per la qual cosa "hi ha molts casos en els quals s’incorporava informació socialment important a través de la combinació d’imatges dibuixades en ceràmica, parets o teles". Per tant, aquests 1.000 geoglifs que esperen sota la terra, guarden encara informació clau per conèixer la societat Nazca.