Jornada escolar partida o continuada? Qui ho decideix i per què

Amb l’inici del curs escolar es reobre el debat sobre si la jornada ha de ser continuada o partida i mentre la tendència a Espanya és anar cap a l’horari intensiu; experts i associacions de pares, tant d’ensenyament públic com concertat, es decanten per revertir aquesta situació.

Al davant, el sector docent i els sindicats recorden que cal prioritzar altres aspectes com la qualitat de l’educació i avisen que sense dades científiques que avalin un major o menor rendiment de l’alumne, la conciliació familiar ha de ser per a tothom.

Però, qui decideix la jornada escolar? Es compta amb els alumnes? La pandèmia i el confinament van demostrar que els alumnes són capaços d’adaptar-se a qualsevol circumstància, però també van despertar la gana per començar a canviar les jornades escolars partides d’aquells anys 80 cap a horaris continuats.

"Les administracions educatives, tret del cas del País Basc, decideixen donar el poder de decisió de la jornada escolar als centres educatius", assenyala a EFE el director adjunt de EsadeEcPol i expert en Educació Lucas Gortazar que considera que davant de decisions que suposen un conflicte d’interessos s’hauria de consensuar amb altres fórmules.

I és que les votacions per decidir com distribuir les 5 hores diàries que obligatòriament tenen els alumnes de l’ensenyament no universitari depenen del consell escolar del centre, on la titularitat i els professors solen tenir majoria davant les associacions de pares, la representació dels alumnes i el personal de l’administració.

Malgrat el nivell d’acord per realitzar el canvi de jornada no és igual a tots els territoris, i en algunes comunitats es requereix primer un percentatge de prou participació per part de les famílies.

Pedro Caballero, dirigent de la Confederació Catòlica de Pares d’Alumnes (Concapa) incideix a EFE que l’opinió dels alumnes no compta en aquests casos i la presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (Ceapa), María Capellán, afegeix que "els alumnes al final són permeables i s’adapten".

Conciliació per a qui?

Professors i pares posen al centre del problema el tema de la conciliació mentre que els experts assenyalen que elegir si les jornades han de començar a les 8 i acabar les 15,00 o les 10,00 i acabar les 17,00 "és un argument aliè a l’aprenentatge".

Experts d’institucions d’estudis com ESADE, FEDEA, FUNCAS o de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) se centren en dades i expliquen com la fatiga cognitiva és més gran en adolescents quan s’agrupen molts coneixements en poc temps.

"Els estudis demostren que els adolescents tenen la seua hora màxima de concentració entre les 11,00 i les 13,00 hores i el cicle cicardià (el cicle natural de canvis físics, mentals i de comportament que experimenta el cos en 24 hores) mostra que més aviat l’alumne no rendeix tant", explica el professor d’URJC i investigador de FUNCAS Ismael Sanz.

José Ignacio Conde-Ruiz, catedràtic de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i economista de FEDEA incideix que el mateix aprenentatge requereix descansos i apunta als beneficis que també suposen els esbarjos per a la socialització de l’alumne: "és fonamental".

Per a aquests analistes la jornada contínua "ailla" el nen i no respon als horaris nutricionals recomanats per la qual cosa impacta en el benestar de la seua salut.

Els docents recorden que no hi ha estudis sobre rendiment

"No s’ha demostrat que tingui impacte en el rendiment de l’alumne una jornada o una altra i en alguns casos, a la tarda també és molt difícil aconseguir concentració en els alumnes", recalca el responsable d’Educació de la Federació d’Ensenyament de CCOO, Héctor Adsuar a EFE, després de la seua experiència com a orientador.

Adsuar deixa clar que el professorat "pensa sempre en el millor per als seus alumnes" i posa el focus en la sobrecàrrega de feina que tenen els docents i en l’impacte que pot tenir en la seua vida personal una distribució horària de tarda.

"Perquè no es pot confondre el que és l’horari d’un centre (públic), vist com una instal·lació oberta al seu entorn social i l’horari lectiu i laboral del professorat, que és el mateix si hi ha jornada contínua o partida," puntualitza.

"Hi ha centres que amb jornada contínua, l’alumnat surt a la mateixa hora a què sortiria en un centre amb jornada partida", ressalta en destacar ofertes extraescolars municipals per a les famílies.

Els col·legis com a espai d’esbarjo

"El professor no és un 'entretenidor'. El sistema educatiu ha de formar i els centres no són espais on s’aparca el nen", critica el president de CSIF Educació, Mario Gutiérrez, sobre una "suposada" millor conciliació amb la jornada partida.

Demana un debat "pausat i acordat" i coincideix que si hi ha activitats complementàries gratuïtes i ajuts en menjadors les famílies treballadores podrien continuar conciliant.

CONCAPA i CEAPA també apunten a la necessitat d’un informe que valori educativament si una jornada és millor que una altra.

El tipus de jornada impacta en la renda de les famílies

Així ho assenyalen els experts consultats, que consideren que una jornada intensiva afecta més negativament col·lectius vulnerables econòmicament i a la bretxa de gènere.

Segons un informe recent d’ESADE tant els homes com les dones els fills de les quals es troben en jornada matinal presenten uns ingressos menors respecte a aquells progenitors amb fills en jornada completa. I dos terços de la pèrdua d’ingressos recau sobre les dones quan la jornada escolar és contínua. Assenyala que la jornada escolar matinal es concentra en famílies de menor renda i de zones rurals. A més nivell de renda de la família, major és la probabilitat d’una jornada completa, afegeix aquest organisme.

Ismael Sanz va més enllà en explicar que la fatiga cognitiva té més impacte en col·lectius desfavorits, que -segons la seua opinió- estan menys habituats a entorns amb més grau d’habilitats cognitives.

"Un altre aspecte que influeix en l’aprenentatge dels alumnes és el nivell socioeconòmic dels pares dels companys", indica l’investigador de l’URJC que avisa que si un centre canvia de jornada contínua a partida "pot provocar que famílies de més nivell socioeconòmic se’n vagin".

Quin és el mapa actual? I com estan els països del nostre entorn?

Actualment a prop del 80 % de col·legis i instituts d’ensenyament públic tenen horaris intensius i entre un 65 % i 70 % de concertats. Sense dades oficials, les comunitats que menys col·legis amb jornada intensiva presentaven són Catalunya, País Basc i Navarra.

Múrcia, Extremadura, Castilla La Mancha, La Rioja i les Canàries presenten gairebé el 100 % de col·legis d’infantil i primària amb jornada de demà mentre que a Madrid ronda el 70 % i la tendència a generalitzar aquest horari la segueixen comunitats com Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, Cantàbria i Astúries.

Fora de les nostres fronteres, Alemanya, Àustria, el Regne Unit i Irlanda tenen jornada intensiva mentre que França lidera la jornada escolar partida.

Solució: més recursos públics?

La major part de la comunitat educativa consultada té clar que més recursos públics que financin menjadors, activitats extraescolars i permetin prolongar l’obertura dels centres pot ser la solució al problema de la conciliació.

Alguns experts també obren la porta a estudiar compensacions als docents per canviar la distribució de les seues hores i les associacions de pares demanden un ofereix pública atractiva per als alumnes.

"Tots estem a favor de la igualtat d’oportunitats i de l’equitat a l’escola", remarca Gortazar.