Julián Muñoz, el successor de Gil que va passar de la crònica rosa a la presó per corrupció

L’exalcalde de Marbella Julián Muñoz, que ha mort aquest dimarts, va saltar a la vida pública com a successor del polèmic Jesús Gil i des d’aleshores ha acaparat portades en la premsa rosa, per la seua relació amb la cantant Isabel Pantoja, i després en la crònica de tribunals, per les seues condemnes de corrupció urbanística.

Muñoz, que al novembre hauria complert 77 anys, tenia càncer des de fa diversos anys, havia patit diversos infarts i un ictus, i el sucre l’havia deixat sense vista a un ull.

La seua vida ha estat focus dels mitjans per dos vies diferents: la crònica de societat, per tot el que va arrossegar la seua relació amb la seua exparella Isabel Pantoja, amb múltiples polèmiques; i la política i judicial, com una figura clau a l’entramat del cas Malaya. Aquests dos camins s’unien tant que la cançonetista també va acabar a la presó.

La trajectòria política de Julián Muñoz, que als seus començaments va estar afiliat al PSOE i després va formar part del Grupo Independiente Liberal (GIL), ha estat marcada per la seua polèmica gestió al capdavant de l’Ajuntament de Marbella després de succeir Jesús Gil, de qui va arribar a ser mà dreta.

Detingut el juliol de 2006 per la trama de corrupció urbanística del cas Malaya, va ser condemnat en diversos procediments per delictes de suborn, malversació de fons públics i prevaricació relacionada amb la concessió de llicències il·legals durant els governs municipals del GIL.

El seu deteriorat estat de salut el mantenia fora de la presó i ja l’havia portat a l’hospital en diverses ocasions, en les quals es va témer per un fatal desenllaç, encara que en aquestes ocasions sí que havia pogut superar aquestes complicacions.

El salt a la política amb Gil

Nascut el 1948 a El Arenal (Àvila), sense estudis superiors, va passar en poc temps de treballar com a cambrer a ser empresari hoteler a Marbella.

En els comicis de maig de 1991 va saltar a la política municipal de la mà del que va ser primer el seu mentor i després enemic, Jesús Gil. En les municipals de 1995 va repetir com a regidor i en les de 1999 ja era número 2 del GIL, el partit creat pel qui va ser president de l’Atlètic de Madrid.

Després de la inhabilitació de Gil, es va convertir en alcalde provisional de Marbella i el maig de 2002 va ser ratificat en el càrrec. Al maig del 2003, a les municipals de maig de 2003, va obtenir  majoria absoluta.

El 13 d’agost d’aquell mateix any va ser, no obstant, desbancat com a primer edil en prosperar una moció de censura orquestrada presumptament per Juan Antonio Roca, gerent de la societat municipal de gestió del terra 'Planejaments 2000', cessat per Muñoz, i que després va resultar ser el cervell del cas Malaya.

Després de la moció, molts van veure la mà de Gil, que es va embolicar l’endemà en un intercanvi de greus acusacions amb Muñoz en un programa de televisió, que va comportar l’obertura d’una investigació judicial.

Entrades i sortides de la presó

El 19 de juliol de 2006 Julián Muñoz va ser detingut dins de la segona fase del cas Malaya, la trama de corrupció més gran coneguda en un consistori en la història d’Espanya, i va ingressar a la presó malaguenya d’Alhaurín de la Torre.

Proinsa, Moaña, Saqueo II o Monteverde van ser altres dels primers casos pels quals va ser condemnat l’exalcalde de Marbella.

Muñoz, que havia aconseguit sortir de la presó, va tornar a presó després de ser condemnat el 2013 a set anys per blanqueig de capitals -rebaixada posteriorment a sis anys i mig-, dins d’un dels casos més mediàtics de la justícia espanyola, en el que també va ser condemnada Isabel Pantoja i la seua exdona, Maite Zaldívar, a 2 i 3 anys respectivament.

Sis mesos després, a l’octubre, Muñoz va ser condemnat igualment a dos anys de presó pel cas Malaya. Després, el Tribunal Suprem el va condemnar a set anys, igual com a l’expresident del Sevilla Fútbol Club José María del Nido, dins del cas Minutas.

La seua greu malaltia li va permetre a partir de 2016 sortir de la presó, amb alguna polèmica com quan va transcendir un vídeo, el 2018, ballant sevillanes. El maig de 2021, encara no havent complert les tres quartes parts de la seua condemna, l’Audiència Nacional li va concedir la llibertat condicional per les greus malalties que patia, entre elles una cardiopatia isquèmica-hipertensiva, diabetis i un aneurisma d’aorta. Els seus problemes de salut el van portar des d’aleshores a ingressar d’urgència en diverses ocasions.

La seua relació amb Isabel Pantoja

Casat en una sola ocasió, el 1974 va contreure matrimoni amb Mayte Zaldívar. Tenia dos filles, Eloisa Núñez Zaldívar -filla d’un primer matrimoni de Mayte- i Elia Muñoz Zaldívar. El 2003 es van divorciar.

Meses abans havia transcendit que l’exalcalde mantenia una relació sentimental amb Isabel Pantoja, que es va truncar poc després de l’entrada de Muñoz a la presó.

La cantant va haver de suportar diverses crítiques i acusacions, entre altres motius per visitar-lo només dos vegades a la presó. Al febrer de 2009, després de forts rumors de separació, Pantoja va confirmar la ruptura. Anys després van haver d’afrontar un dels judicis més mediàtics en el qual els tres van sortir condemnats.