La majoria dels joves s’informa a la tele i les xarxes i no detecta notícies falses
Una noia mira el seu telèfon mòbil en una imatge d’arxiu|arxivament.
El 60 % d’adolescents a Espanya tria la televisió i les xarxes socials com a principals mitjans per accedir a la informació i també la majoria reconeix que té dificultats per identificar una notícia falsa, fins i tot un de cada quatre ni es planteja contrastar-la.
Segons una investigació de Save the Children sobre desinformació i exposició dels menors a discursos d’odi en l’entorn digital, la principal via per arribar a una informació és a través de familiars o amics (72 %).
A més, el 51 % dels nens i adolescents no sabria identificar sempre quan una notícia és falsa i, encara que sospitin que ho és, el 25 % dels adolescents no la contrasta, mentre que un 56 % recorreria a familiars i amics per comprovar-ne la veracitat.
"Ens preocupa que aquests familiars i amics també s’estiguin informant a través de les mateixes fonts, el que podria crear un efecte bombolla i ampliar el risc de perpetuar informació falsa", alerta Catalina Perazzo, directora d’Incidència Política i Social de l’ONG.
El contingut erroni perpetua estereotips negatius
En la investigació, que inclou enquestes a 3.315 adolescents i informació de cinc grups de debat entre menors de 10 a 17 anys, els joves reconeixen estar exposats a continguts en xarxes que promouen l’odi i estereotips racials i de sexualitat.
Els nois són més vulnerables a discursos que neguen la violència de gènere i altres moviments masclistes, racistes i homòfobs. Les noies són majorment les destinatàries d’aquests discursos, rebent missatges agressius i ofensius, la qual cosa converteix l’entorn digital en un espai més hostil per a elles.
A més, elles es veuen més afectades per l’exposició constant a representacions idealitzades de vida i estàndards de bellesa, la qual cosa pot repercutir en la seua salut mental. "La pressió per emmotllar-se a cossos desitjables i la cosificació genera baixa autoestima i problemes de confiança, el que pot derivar en trastorns de conducta o autolesions," alerten els experts en aquest estudi publicat aquest dijous.
Per a Perazzo, "Internet ha democratitzat l’accés a la informació, però també ha facilitat la proliferació de contingut erroni i perjudicial, que perpetua estereotips negatius, models irreals de vida i fomenta discursos d’odi".
L’entitat de defensa de la infància destaca la vulnerabilitat dels menors davant d’aquests continguts: "La deshumanització caracteritza sovint les relacions al món digital i provoca comportaments que no es tindrien en l’entorn físic".
Xarxes i televisió millor que radio o premsa
A la pregunta sobre quins són els mitjans que utilitzen de manera preferent per accedir a la informació, el 60,6 % marca la televisió, el 60,2 % les xarxes socials, el 32 % la premsa "on line", el 9 % la ràdio i el 5 % la premsa en paper.
Respecte a les xarxes socials i els creadors de contingut, un 16 % dels adolescents considera que són sempre una font fiable d’informació, mentre que el 70 % pensa que poden ser-ho en determinades ocasions. Per gènere, els nois confien més en aquests perfils: un 23 % considera que són una font fiable, davant el 9 % de les noies.
Models irreals de vida
Les noies solen seguir a persones amb les quals senten afinitat, donen consells o per conèixer la vida privada de certs perfils, mentre que els nois tendeixen a interactuar més amb persones relacionades amb el món dels videojocs o l’esport.
Respecte als joves 'streamer' o transmissors de contingut en directe a través de plataformes, l’informe mostra que els nois tenen per norma general més seguidors i adopten conductes de risc, com són compartir comentaris sexuals recurrents, fer referència a la pornografia, ressenyar videojocs de contingut eròtic o banalitzar als seus canals el consum de drogues o actituds d’assetjament.
En el cas de les creadores de contingut, solen tenir un nombre de seguidors més baix i s’enfronten amb freqüència a atacs a les seues xarxes per defensar víctimes d’abusos, visibilitzar maltractaments d’una exparella o per no complir certs estereotips estètics, entre altres motius.
Save the Children aposta per educar els menors en un ús responsable i assegurança d’internet, per dotar-los d’eines per avaluar la fiabilitat i credibilitat de les fonts d’informació. Però també, proposa una educació en igualtat i afectivosexual que reivindiqui la igualtat entre homes i dones i combati els estereotips de gènere al món digital.
