Fer un dejuni nocturn més llarg i esmorzar d'hora podria relacionar-se amb un menor índex de massa corporal
Un estudi d'ISGlobal suggereix nous patrons sobre la relació entre l'hora dels menjars i el pes corporal
Menjar més d'hora durant el dia permet cremar millor les calories i regular la gana.
Guardar un dejuni més llarg durant la nit i esmorzar d'hora podria relacionar-se amb un menor índex de massa corporal, segons una recerca liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). L'estudi ha comptat amb la participació de més de 7.000 voluntaris d'entre 40 i 65 anys de la cohort GCAT/Genomes for Life, projecte liderat per l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol. El 2018 els participants van respondre qüestionaris sobre el seu pes i altura, els seus hàbits alimentaris incloent les hores dels àpats, altres hàbits d'estil de vida i la posició socioeconòmica. Cinc anys després, el 2023, més de 3.000 participants van fer una visita de seguiment, on se'ls van tornar a registrar les mesures i van fer un nou qüestionari.
Els resultats suggereixen que allargar el dejuni nocturn podria ajudar a mantenir un pes saludable sempre que també se sopi i s'esmorzi d'hora. Això podria ser perquè menjar més d'hora durant el dia s'ajusta més als ritmes circadians i permet cremar millor les calories i regular la gana, la qual cosa pot ajudar a mantenir un pes saludable, segons ha explicat la investigadora d'ISGlobal en el moment de fer l'estudi Luciana Pons-Muzzo. Tot i això, ha afegit que encara és aviat per extreure conclusions definitives i per això demana esperar a tenir evidència més robusta abans de fer recomanacions.
L'anàlisi de les dades en funció del gènere va mostrar que, en comparació amb els homes, les dones mostraven un menor Índex de Massa Corporal (IMC), major adherència a la dieta mediterrània, menor tendència al consum d'alcohol, pitjor salut mental i més probabilitat d'encarregar-se de la supervisió de al casa o de la família.
L'equip va fer servir una tècnica estadística anomenada anàlisi per clúster per a agrupar individus amb característiques similars. Dels resultats, els va cridar l'atenció un petit grup que prenien el primer àpat del dia passades les 14.00 hores i que, en mitjana, feien un dejuni de 17 hores. Comparat amb la resta, aquest grup d'homes tendia a estils de vida menys saludables (més probabilitat de fumar, de beure alcohol, menys activitat física, menor adherència a la dieta mediterrània) i tenia nivells d'estudis menors i més probabilitat d'estar a l'atur. Aquests patrons no es van observar en cap grup de dones.
Les investigadores han observat que en aquest subgrup d'homes que fan el dejuni intermitent saltant-se l'esmorzar, no hi ha efectes sobre el pes corporal. De fet, la investigadora d'ISGlobal i coautora sènior de l'estudi Camille Lassale apunta que altres estudis d'intervenció en participants amb obesitat han mostrat que la tècnica del dejuni intermitent no és més eficaç que la reducció de la ingesta de calories per reduir el pes corporal a llarg termini.
De la seva banda, la investigadora Anna Palomar-Cros ha explicat que aquesta recerca s'emmarca dins d'un camp incipient conegut com 'crononutrició', que es focalitza no només a analitzar allò que es menja sinó també les hores del dia i el nombre de vegades que es fa. En la base de la recerca està el coneixement que els patrons d'ingesta de menjar inusuals poden entrar en conflicte amb el sistema circadiari, el conjunt de rellotgers interns que regulen els cicles de la nit i el dia i els processos fisiològics que han d'acompanyar-los, afegeix la investigadora.
Aquest treball ofereix continuïtat a una línia de recerca dISGlobal sobre crononutrició, que en els últims anys ha publicat altres dos estudis amb resultats en una mateixa direcció. En ells es va observar que sopar i esmorzar d'hora s'associava, respectivament, amb un menor risc de malaltia cardiovascular i de diabetes tipus 2.
