Identifiquen cèl·lules que impedeixen la immunoteràpia en casos de càncer amb metàstasi cerebral

Investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) han identificat un tipus de cèl·lules que es posen de part del càncer en la metàstasi cerebral, impedint que els tractaments d’immunoteràpia funcionin, i assagen un tractament per inhibir-les. La troballa, recollida aquest dimecres a la revista Cancer Discovery de l’Associació nord-americana per a la Investigació del Càncer, aporta una solució davant de la ineficàcia dels tractaments d’immunoteràpia en alguns casos de metàstasi cerebral. El càncer es propaga pel cervell quan les cèl·lules tumorals enganyen al sistema immunològic i impedeixen que lluiti contra elles.

En aquest sentit, els tractaments d’immunoteràpia proven d’evitar aquest bloqueig del sistema immunitari per part de les cèl·lules canceroses, però no sempre funciona. "Els pacients amb metàstasi cerebral avançada, és a dir, aquells que ja perceben els símptomes de la metàstasi, no responen bé a la immunoteràpia. Però a més, amb cada vegada més freqüència succeeix que pacients que sí que responien bé a la immunoteràpia recauen, i sovint és per noves metàstasis al cervell", explica un dels autors, Manuel Valiente, cap del grup de Metàstasi Cerebral del CNIO.

Cèl·lules protumorals

Els científics han vist que l’arrel del problema és a la barrera hematoencefálica, encarregada de filtrar la sang que entra al cervell per defensar-lo de tòxics, que dificultaria l’entrada dels anticossos que s’utilitzen en immunoteràpia, fent que el tractament no funcioni. Concretament, han identificat unes cèl·lules cerebrals anomenades antròcits que dificulten el treball del sistema immunològic i li impedeixen de matar les cèl·lules tumorals. "Els astròcits protumorals produeixen una molècula anomenada TIMP1 que intervé en la inhabilitació de les cèl·lules defensives que haurien d’acabar amb les cèl·lules cancerígenes", assenyala una altra de les autores, la investigadora del CNIO, Neibla Priego. "Fins ara no s’havia considerat als astròcits com a immunomoduladors, ni en estudis generals, ni sens dubte, en relació amb els tumors cerebrals. La nostra investigació no és només innovadora des del punt de vista clínic, també ho és, i molt, per a l’avenç del coneixement científic", subratlla Valiente.

Una vegada demostrat que aquesta molècula, TIMP1, actua sobre les cèl·lules del sistema immunitari i les fa més ineficaces, l’equip del CNIO proposa d’utilitzar-la com a biomarcador, per detectar metàstasis cerebrals afectades per aquest mecanisme d’immunosupressió. "TIMP1 és un bon biomarcador perquè en els pacients amb metàstasi cerebral se segrega en quantitats significativament més altes al líquid cefalorraquidi", assenyala la investigadora.