El canvi d’hora i els seus efectes en la salut física i mental

Amb l’arribada del canvi d’hora, tant a la tardor com a la primavera, sorgeixen preocupacions sobre l’impacte que aquesta pràctica té en la salut física i mental de les persones. Tot i ser una mesura implementada amb l’objectiu d’aprofitar millor la llum natural i estalviar energia, els efectes secundaris sobre el benestar són cada cop més evidents i debatuts entre els experts.

El principal problema derivat del canvi d’hora és la disrupció del ritme circadià, el rellotge intern del cos que regula funcions biològiques essencials com el son, la temperatura corporal i la digestió. Quan aquest ritme es veu alterat per un canvi en l’hora oficial, com passar de l'horari d'estiu a l'horari d'hivern, el cos necessita temps per ajustar-se a la nova rutina. Aquesta alteració pot generar insomni, dificultat per agafar el son o un descans no reparador, especialment en els primers dies posteriors al canvi. Per a moltes persones, això es tradueix en una sensació de cansament constant durant la jornada, afectant el seu rendiment físic i cognitiu.

A més, la manca de son de qualitat pot influir directament en la salut mental. Amb l’arribada de l’horari d’hivern, on es perd una hora de llum a la tarda, s’accentua l’augment dels casos de trastorn afectiu estacional (TAE). Aquest fenomen, que afecta especialment les regions amb menys hores de sol durant els mesos d’hivern, es caracteritza per un estat d’ànim més baix, sensació de tristesa i una falta d’energia generalitzada. Les persones que ja pateixen trastorns de l’estat d’ànim, com depressió o ansietat, poden veure agreujats els seus símptomes durant aquesta època de l'any.

Un altre factor de risc associat al canvi d’hora és l’augment dels accidents de trànsit i errors laborals durant els primers dies després de l’ajust horari. Segons diversos informes, l’augment de la somnolència i la reducció de la capacitat de concentració són responsables d’un increment en els accidents, ja sigui en el trajecte cap a la feina o en l’entorn laboral. El cos, encara desajustat pel nou horari, respon més lentament als estímuls i provoca que els treballadors siguin més propensos a cometre errors.

Per minimitzar els efectes negatius del canvi d’hora, els experts recomanen diverses estratègies. Una de les més eficaces és adaptar-se gradualment al nou horari uns dies abans del canvi oficial, avançant o retardant l'hora d'anar a dormir i llevar-se de manera progressiva. Això permet que el cos es vagi habituant lentament al nou ritme sense patir una disrupció brusca. A més, augmentar l’exposició a la llum natural, sobretot durant les hores del matí, pot ajudar a regular el rellotge intern del cos i afavorir una millor adaptació. La llum del dia és essencial per mantenir un ritme circadià equilibrat i, en el cas de les persones que viuen en zones amb poques hores de sol, es recomana utilitzar llums artificials que simulin la llum solar.

Mantenir hàbits de son saludables també és clau per evitar els efectes del canvi d’hora. Això inclou establir una rutina consistent a l’hora d’anar a dormir, evitar l’ús de dispositius electrònics abans de dormir i crear un ambient tranquil i relaxant a la cambra. Aquests hàbits no només ajuden a mitigar els efectes del canvi d’hora, sinó que també milloren la qualitat del son en general.

El debat sobre els beneficis i els inconvenients del canvi d’hora segueix vigent en molts països. Mentre que alguns experts defensen l'estalvi energètic i l’aprofitament de les hores de llum, altres posen l’accent en els efectes negatius sobre la salut, especialment per a les persones més vulnerables. De fet, hi ha moviments que demanen la seva eliminació i l’establiment d’un horari únic durant tot l’any, evitant així els ajustos biannuals i els seus impactes en el benestar físic i mental de la població.

En resum, el canvi d’hora, tot i tenir els seus avantatges en termes d’eficiència energètica, té un impacte notable en la salut, especialment en els primers dies després de l’ajust. Tot i que la majoria de persones aconsegueixen adaptar-se al cap d’una setmana, algunes poden experimentar efectes prolongats, especialment aquelles amb trastorns del son o de l’estat d’ànim. Per tant, és fonamental adoptar mesures preventives per facilitar una transició suau i evitar problemes de salut més greus.