Un col·legi major 'made in Lleida'

Fa cinquanta-vuit anys Lleida encara no havia recuperat la seua universitat. Els pocs joves que podien accedir a estudis superiors havien de traslladar-se a grans ciutats com Barcelona, que quedava lluny i estava mal comunicada amb les Terres de Ponent. Aquest va ser el motiu pel qual un grup de famílies lleidatanes va decidir unir esforços en un Patronat que va permetre la creació del Col·legi Major Universitario Ilerdense, un imponent edifici ubicat a Pedralbes amb 84 habitacions i 220 places que va entrar en funcionament l’1 de febrer del 1969 i que es va convertir en un dels primers col·legis majors universitaris d’iniciativa privada. Durant els seus tretze anys de vida (va deixar de funcionar el 1982), es va convertir en la casa de més de 1.000 estudiants universitaris, la gran majoria provinents de les comarques lleidatanes però també de Girona, Tarragona o Mallorca. Les instal·lacions constaven d’un menjador en règim d’autoservei, dos aules per a classes, un laboratori de fotografia, sala d’actes apta per a conferències, representacions teatrals i projeccions cinematogràfiques, una biblioteca, capella, una infermeria, hemeroteca, sala d’estar, gimnàs i bar. “El col·legi major va deixar de funcionar per dos motius: es va crear la Universitat de Lleida i molts estudiants es quedaven a Ponent i la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, que estava ubicada a pocs metres, necessitava ampliar-se. De fet, avui dia l’edifici de l’Ilerdenc segueix dempeus i forma part de l’esmentada facultat”, explica Boni Abardia, que anys després va plantejar juntament amb Pere Antorn i Agustí Bordalba transformar el Patronat del Col·legi Major Universitari Ilerdense en una entitat cultural sense ànim de lucre, Res Non Verba. Precisament, coincidint amb el trentè aniversari, l’entitat ha volgut recordar els seus orígens amb l’exposició Estudiar i residir a Barcelona, una recopilació de la història d’aquell col·legi major que va marcar un abans i un després per a tota una generació. “El Col·legi Major Universitari Ilerdense va ser molt més que un centre de residència. Va ser un espai de convivència i aprenentatge que va acollir conferències, clubs de debats, setmanes culturals, tallers de fotografia, projeccions cinematogràfiques i moltes altres activitats”, recorda Pere Antorn, excol·legiat i actual president de Res Non Verba, mentre assegura que hi van passar importants catedràtics de l’època “que eren a l’abast dels estudiants amb gran facilitat”. La mostra, que es va inaugurar ahir i que naix amb la voluntat de compartir la història “poc coneguda” de l’Ilerdense, estarà oberta al públic durant tot el mes d’octubre a la seu de Res Non Verba al carrer Maragall. Es pot visitar de dimarts a divendres de 10 a 13 h i 16 a 19 h.

Pere Antorn i Boni Abardia: «El Col·legi Major era molt més que una residència»

“Aquells anys al Col·legi Major Universitari Ilerdense van ser d’ebullició constant. Sobretot perquè suposava un gran canvi traslladar-te de Lleida a una gran urbs com Barcelona, on hi havia una gran oferta artística, cultural i de lleure. Els estudiants vam organitzar una setmana de l’enginyeria dins del col·legi, un laboratori fotogràfic o una discoteca. Era molt més que un centre on dormir i estudiar. Des d’allà també vam viure de prop els conflictes relacionats amb la dictadura franquista, com els atemptats o els assassinats del règim.”