SEGRE

Els crítics musicals es carreguen 'Moon Music', el nou àlbum de Coldplay

Un concert de Coldplay.

Imatge d'arxiu d'un concert de Coldplay. 

Publicat per
Redacció

Creat:

Actualitzat:

Avui, Coldplay ha presentat el seu desè àlbum, titulat Moon Music, i la resposta dels experts ha estat clara: suspès. Tot i que alguns mitjans més indulgents han assenyalat que aquest treball segueix la línia habitual del grup i reflecteix certa maduresa artística, la crítica general ha estat molt menys favorable. Crítics de renom han coincidit que Moon Music no només repeteix fórmules ja conegudes, sinó que fins i tot empitjora respecte a àlbums anteriors, oferint un so previsible i poc innovador.

"Moon music és el pitjor àlbum de Coldplay.", afirma el crític musical Jordi  Bianciotto, al portal web de Rac1. "És variat, no fa bola, però deixa poc pòsit: cançons 'bonrotllistes', autoparòdiques, convidats per aclucar l’ull a nous nínxols de mercat (el nigerià Burna Boy, l’argentina Tini), balades afectades i tornades grandiloqüents que és fàcil imaginar cantades per tot un estadi. D’això va Coldplay.". 

"Banal i embafador: el nou disc de Coldplay es desfà mentre s'escolta", diu Carlos Marcos a El País.  "La banda de Chris Martin ofereix a 'Moon Music' un treball desnortat i tramposament ambiciós", rebla.  S'hi suma ABC, on Nacho Serrano titula el seu article: 'Moon Music', el cant naïf de Coldplay a l'amor universal.

En la mateixa línia es manifesta Noé R. Rivas a Mindies: "L'àlbum, que es planteja com una continuació de Music of the Spheres, persegueix una narrativa d'esperança i amor en temps d'adversitat, però cau en el clixé i la superficialitat. Des de les primeres notes, la recerca d'alguna cosa transcendental sembla més una excusa per oferir un conjunt de cançons reciclades, on els centelleigs instrumentals intenten amagar la manca d'idees fresques."

A Mondo Sonoro, Yeray S. Iborra no és tan radical, però se li entèn tot: "'Moon Music' és un moment de balanç. Tenen tots els hits del món per crear un setlist històric. Però decideixen tornar a les cançons senzilles. Aquest és un llarg ple de cançons. De vaivens vocals de Chris Martin, de tornades dolces, de cordes. Fins i tot d'harmonies a la The Beatles (All My Love). I d'alguna col·laboració, tampoc massa altisonant, en equilibri amb el conjunt, com les de 'We Pray'."

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking