Nobel de medicina per als descobridors del microARN
Victor Ambros i Gary Ruvkun, per la seua troballa crucial en la regulació genètica
L’anunci del Nobel de Medicina 2024.
Els investigadors Victor Ambros i Gary Ruvkun han estat distingits amb el Premi Nobel de Medicina 2024 pels seus descobriments sobre microARN, una nova classe de molècules d’ARN diminutes que exerceixen un paper crucial en la regulació genètica, segons ha anunciat aquest dilluns l’Institut Karolinska a Estocolm, Suècia.
El Premi Nobel d’aquest any honra a dos científics pel seu descobriment d’un principi fonamental que regeix com es regula l’activitat genètica. "Els microARN estan demostrant ser fonamentalment importants per al desenvolupament i el funcionament dels organismes", han assenyalat des de la Real Academia Sueca de les Ciències, que aquest dilluns ha anunciat el primer dels guardons dels Nobels d’aquest any, que distingeixen sis categories: Fisiologia o medicina; Física; Química; Literatura; Pau i Ciències econòmiques.
Victor Ambros, nascut el 1953 a Hanover, i Gary Ruvkun a Gary Ruvkun va nàixer a Berkeley, el 1952, ambdós nord-americans, es van interessar per la manera en què es desenvolupen els diferents tipus de cèl·lules. Van descobrir el microARN, una nova classe de molècules d’ARN diminutes que exerceixen un paper crucial en la regulació genètica.
El seu descobriment revolucionari va revelar un principi completament nou de regulació genètica que va resultar ser essencial per als organismes multicel·lulars, inclosos els humans. Ara se sap que el genoma humà codifica més de mil microARN. El seu sorprenent descobriment va revelar una dimensió completament nova de la regulació genètica. Els microARN estan demostrant ser fonamentalment importants per al desenvolupament i el funcionament dels organismes.
A finals dels anys 1980, Ambros i Ruvkun van ser becaris postdoctorals al laboratori de Robert Horvitz, que va rebre el Premi Nobel el 2002, juntament amb Sydney Brenner i John Sulston. Al laboratori d’Horvitz, van estudiar un cuc redó relativament modest d’1 mm de llarg, 'C. elegans'. Malgrat el seu petit gran, 'C. elegans' posseeix molts tipus de cèl·lules especialitzades, com cèl·lules nervioses i musculars que també es troben en animals més grans i complexos, la qual cosa el converteix en un model útil per investigar com es desenvolupen i maduren els teixits en organismes multicel·lulars.
Ambros i Ruvkun estaven interessats en els gens que controlen el moment d’activació de diferents programes genètics, assegurant que diversos tipus de cèl·lules es desenvolupin en el moment adequat. Van estudiar dos soques mutants de cucs, lin-4 i lin-14, que mostraven defectes en el moment d’activació dels programes genètics durant el desenvolupament. Els guardonats volien identificar els gens canviats i comprendre la seua funció. Ambros havia demostrat prèviament que el gen lin-4 semblava ser un regulador negatiu del gen lin-14. Tanmateix, es desconeixia com es bloquejava l’activitat del gen lin-14. Ambros i Ruvkun estaven intrigats per aquests mutants i la seua possible relació i es van proposar de resoldre aquests misteris.
Després de la seua investigació postdoctoral, Victor Ambros va analitzar el mutant lin-4 al seu laboratori acabat de crear a la Universitat d’Harvard. Un mapatge metòdic va permetre la clonació del gen i va conduir a una troballa inesperada. El gen lin-4 va produir una molècula d’ARN inusualment curta que mancava d’un codi per a la producció de proteïnes. Aquests resultats sorprenents van suggerir que aquest petit ARN de lin-4 era responsable d’inhibir lin-14.
