Per què la gent pensa que té raó, fins i tot quan està equivocada
Diversos mecanismes del cervell ens fan pensar que tenim la raó fins i tot quan quan no la tenim.
Un nou treball assenyala que les persones naturalment assumeixen que tenen tota la informació que necessiten per prendre una decisió o recolzar la seua posició, fins i tot quan no la tenen. És a dir que assumeixen que tenen raó, encara que estiguin equivocats. Els investigadors el van anomenar la "il·lusió d’adequació de la informació". Així ho esmenta el treball publicat a la revista PLOS ONE per Angus Fletcher, professor d’anglès a la Universitat Estatal d’Ohio (Estats Units) i membre del Projecte Narrativa de la universitat
Fletcher va completar el treball amb els coautors Hunter Gehlbach, psicòleg educatiu de la Facultat d’Educació de la Universidad Johns Hopkins, i Carly Robinson, investigadora principal de la Facultat d’Educació de la Universitat de Stanford, també als Estats Units.
"Hem descobert que, en general, la gent no s’atura a pensar si hi podria haver més informació que els ajudaria a prendre una decisió més informada. Si li dones a la gent algunes dades que semblen coincidir, la majoria dirà 'això sona correcte' i ho acceptarà", explica Fletcher.
Per arribar a aquesta conclusió, en l’estudi hi van participar 1.261 nord-americans que van participar en línia. Els alumnes es van dividir en tres grups que van llegir un article sobre una escola fictícia que no tenia prou aigua. Un grup va llegir un article que només donava raons per les quals l’escola s’hauria de fusionar amb una altra que tingués prou aigua; l’article d’un segon grup només donava raons perquè els centres es quedessin separats i esperar altres solucions; i el tercer grup de control va llegir tots els arguments a favor de la fusió de les escoles i de restar separades.
Els resultats van mostrar que els dos grups que van llegir només la meitat de la notícia (ja sigui només els arguments a favor o en contra de la fusió) encara creien que tenien prou informació per prendre una bona decisió, va dir Fletcher. La majoria d’ells va dir que seguirien les recomanacions de l’article que van llegir. "Aquells que només tenien la meitat de la informació en realitat estaven més segurs de la seua decisió de fusionar-se o romandre separats que aquells que tenien la història completa", apunta Fletcher. "Estaven bastant segurs que la seua decisió era la correcta, encara que no tenien tota la informació." A més, els participants que tenien la meitat de la informació van dir que pensaven que la majoria de les altres persones prendrien la mateixa decisió que ells.
Malgrat això, l’estudi dona una bona notícia. Alguns dels participants que havien llegit només un costat de la història van llegir més tard els arguments de l’altre costat. I molts d’aquests participants estaven disposats a canviar d’opinió sobre la seua decisió, una vegada que van tenir tots els fets. No obstant, això no sempre funciona, especialment en qüestions ideològiques arrelades, matisa. En aquests casos, la gent pot no confiar en la informació nova o pot provar de reformular-la perquè s’ajusti a les seues opinions preexistents.
"Però la majoria dels conflictes interpersonals no tenen a veure amb la ideologia. Són simplement malentesos que sorgeixen en el transcurs de la vida quotidiana", exposa Fletcher. Aquestes troballes complementen la investigació sobre l’anomenat realisme ingenu, la creença que tenen les persones que la seua comprensió subjectiva d’una situació és la veritat objectiva, explica Fletcher. La investigació sobre el realisme ingenu sovint se centra en com les persones tenen diferents interpretacions de la mateixa situació Però la il·lusió de l’adequació de la informació mostra que les persones poden compartir la mateixa comprensió, si ambdós tenen prou informació.
Fletcher, que estudia com les persones es veuen influïdes pel poder de les històries, comenta que les persones s’haurien d’assegurar de tenir la història completa sobre una situació abans de prendre una posició o una decisió. "Com hem descobert en aquest estudi, existeix una manera predeterminada en què les persones creuen que coneixen tots els fets rellevants, fins i tot si no és així," finalitza.
