Francesc Abella, psicòleg: «El que cuida ha de cuidar-se»

Cuidar els que cuiden és clau, també entre els professionals de la salut. Així ho defensen des del grup sènior de la delegació de Lleida del Col·legi Oficial de Psicologia de Lleida, liderats pel psicòleg Francesc Abella. En quin estat es troba la salut mental dels psicòlegs?

Més del 60% tenen alts nivells de fatiga i veiem que la incidència és més gran entre els professionals més joves. Hauríem d’ajudar-los en aquest procés personal d’autoanàlisi i una de les vies passa per la mentoria a través de les persones amb més experiència.

Quines mesures s’haurien de prendre en aquest sentit?

Una de les que demanem és que les facultats de Psicologia incorporin espais en els quals els alumnes puguin formar-se en autoconeixement i fer psicoteràpia. Perquè això permetria ajudar millor la gent i també a un mateix. Ja n’hi ha en països com Suïssa i és evident que hi ha una demanda per part dels sanitaris.

Evitaria que els professionals es ‘cremessin’ abans?

El sofriment dels altres és molt dolorós i el malestar de la societat, del qual els psicòlegs som el filtre, ha augmentat després de la pandèmia. El burnout o síndrome d’esgotament està associada amb tractar persones que estan patint i això se suma a la mateixa vulnerabilitat de si estàs preparat. Per això és necessari ajudar els professionals a autoconèixer-se i aprendre a fer-se forts mentre s’estan formant i, quan ja estan treballant, que tinguin els recursos necessaris per autoajudar-se. Ambdós són ara escassos.

Què podria ajudar també?

L’acompanyament i la mentoria dels psicòlegs més experts, amb més anys de carrera, no només serveixen per atendre els casos que portes sinó també per vetllar pel propi estat emocional. Hem de buscar estratègies per fer millor el nostre treball i hem de començar a les facultats per estar preparats amb el que ens podem trobar. El sistema sanitari tampoc hi ajuda, en aquest sentit.

Falten professionals en l’atenció de la salut mental?

Calen més professionals, més ben formats per cuidar-se i una xarxa pública més àmplia i molt més àgil. Es pot tardar mesos a accedir a una consulta de salut mental.

Hi ha més casos de salut mental en la població en general?

Sí, han augmentat. Els més habituals són l’ansietat i la depressió. Així mateix, afecten les causes socials com l’atur o la dificultat per accedir a un habitatge. El malestar personal també és una prova i una demostració del maletar social. I, a més, amb un sistema sanitari que no ajuda.

I entre els joves?

Quan tenen un problema, busquen una resposta ràpida i els dos perills són les xarxes socials i les drogues, com per exemple l’alcohol i el cànnabis. També s’ha de recordar que Espanya és el país europeu amb un consum d’ansiolítics i antidepressius més alt. Un sistema sanitari saturat perpetua una resposta immediata quan l’ideal seria que els pacients es poguessin asseure i poder explicar-se què els causa aquest malestar.

El 22% de psicòlegs, en risc de patir problemes de salut mental

Un estudi de la Fundació Galatea, organisme que vetlla per la salut i el benestar dels professionals de la salut, indica que més del 60% dels psicòlegs i psicòlogues tenen alts nivells de fatiga, una característica clau del burnout. Així mateix, les dades apunten que el percentatge d’aquests professionals de desenvolupar problemes de salut mental se situa en el 21,8%, molt per sobre del percentatge de la població general, que està en el 6,6%. Tanmateix, és equiparable al que presenten altres sanitaris. Així mateix, tal com va destacar ahir la delegació de Lleida del Col·legi Oficial de Psicologia (COPC), hi ha una prevalença de trastorns depressius més gran entre els professionals menors de 35 anys, de forma que el grup sènior insta a prevenir aquest risc des de la facultat.

Més trastorns alimentaris i autolesions entre els joves

La directora mèdica de l’hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida, Ester Castan, alerta, en un article (vegeu la pàgina 4 d’aquest diari) que en la població jove s’ha observat un augment dels trastorns de la conducta alimentària, les autolesions i addiccions. En els adults, indica que els trastorns amb més prevalença són la depressió i l’ansietat. Així mateix, destaca que “l’estigma continua present”. D’altra banda, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària va alertar que s’incrementaran les malalties de salut mental en joves per les dificultats laborals, l’accés limitat a l’habitatge i les conseqüències de la pandèmia. En aquest sentit, assenyalen que els trastorns mentals en els joves representen ja el 12,5% de tots els problemes de salut. Segons el departament de Salut, un de cada quatre joves experimentarà un trastorn mental al llarg de la seua vida i entre el 35% i el 50% de les persones afectades no reben cap tractament o el que reben no és l’adequat.