Un estudi lleidatà revela que la microbiota intestinal podria tenir un paper fonamental en el diagnòstic i tractament de l'ELA

Un nou estudi ha descobert que les persones diagnosticades amb Esclerosi Laterial Amiotròfica (ELA) d’inici recent presenten una major abundància de bacteris Fusobacteria i Acidobacteria. Aquest descobriment suggereix que el microbioma intestinal podria ser determinant en la recerca de noves estratègies per al diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia neurodegenerativa. La investigació, realitzada pel grup de recerca en Fisiopatologia Metabòlica de Lleida, en col·laboració amb el servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha estat publicada a la revista Scientific Reports. L’estudi es va dur a terme amb la participació de 16 persones diagnosticades amb ELA, comparades amb un grup de 12 individus sans.

L’objectiu principal era avaluar les diferències en el microbioma intestinal de pacients amb ELA diagnosticats entre els 6 i 15 mesos després de l’aparició dels primers símptomes, comparats amb individus sans. La investigadora principal i professora de la Universitat de Lleida (UdL), Victòria Ayala, ha explicat que aquesta recerca posa en “evidència” que els pacients amb ELA presenten característiques diferents en el seu microbioma intestinal, amb un focus especial en els àcids grassos de cadena curta (SCFAs), uns lípids que podrien actuar com a “mediadors” en el metabolisme del malalt. Tanmateix, encara no està clar si aquestes diferències són “causa o conseqüència” de la malaltia, i es necessita més investigació per determinar el seu potencial com a objectius diagnòstics o terapèutics.

Els pròxims passos en aquesta línia de recerca inclouen l’anàlisi lipidòmica i l’ampliació a més pacients, fets que permetran identificar si hi ha lípids involucrats en els mecanismes patogènics de l’ELA. Això ajudarà a entendre millor com els desequilibris en els lípids poden influir en el microbioma i el metabolisme, contribuint així al desenvolupament de la malaltia.

Actualment, no existeix un tractament efectiu per a l’ELA, ja que els mecanismes de la malaltia encara són desconeguts. L’ELA es manifesta en l’edat adulta i té una supervivència mitjana de tres anys. Els pacients perden progressivament la mobilitat, amb un desenllaç fatal a causa de la mort de les neurones responsables del control del moviment.

Aquesta recerca ha estat finançada per l’Instituto de Salud Carlos III, la Generalitat de Catalunya, la Fundació Miquel Valls, FUNDELA i fons de RedELA.