Experts asseguren que la microbiota intestinal seria clau en el diagnòstic i tractament de l'ELA
La recerca revela una major abundància de bacteris Fusobacteria i Acidobacteria en pacients recentment diagnosticats amb aquesta malaltia neurodegenerativa
L'equip de l'IRBLleida que ha portat a terme la recerca.
Un innovador estudi realitzat pel grup de recerca en Fisiopatologia Metabòlica de Lleida, en col·laboració amb el servei de Neurologia de l'Hospital Universitari de Bellvitge, ha descobert que les persones recentment diagnosticades amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) presenten una composició diferent en la seva microbiota intestinal. Aquesta troballa, publicada a la revista Scientific Reports, obre noves vies per al diagnòstic precoç i el tractament d'aquesta devastadora malaltia neurodegenerativa.
L'estudi va comparar el microbioma intestinal de 16 pacients amb ELA, diagnosticats entre 6 i 15 mesos després de l'aparició dels primers símptomes, amb el de 12 individus sans. Els resultats van mostrar una major abundància de bacteris Fusobacteria i Acidobacteria en els pacients amb ELA. A més, es van detectar diferències en els nivells d'àcids grassos de cadena curta (SCFAs), uns lípids que podrien actuar com a "mediadors" en el metabolisme del malalt, segons explica la investigadora principal Victòria Ayala, professora de la Universitat de Lleida (UdL).
Tanmateix, encara queda per dilucidar si aquests canvis en la microbiota són "causa o conseqüència" de l'ELA. Els propers passos de la recerca inclouen ampliar la mostra de pacients i realitzar anàlisis lipidòmiques per identificar possibles lípids involucrats en els mecanismes patogènics de la malaltia. Això permetrà comprendre millor com els desequilibris en els lípids poden influir en el microbioma i el metabolisme, contribuint així al desenvolupament de l'ELA.
L'ELA, una malaltia sense tractament efectiu
Actualment, no existeix una cura per a l'ELA, ja que els mecanismes subjacents encara són desconeguts. Aquesta malaltia, que es manifesta en l'edat adulta i té una supervivència mitjana de només tres anys, causa una pèrdua progressiva de la mobilitat en els pacients, amb un desenllaç fatal a causa de la mort de les neurones motores.
Finançament de la recerca
Aquest estudi ha estat finançat per l'Instituto de Salud Carlos III, la Generalitat de Catalunya, la Fundació Miquel Valls, FUNDELA i fons de RedELA, demostrant la importància de la col·laboració entre institucions per avançar en la recerca d'aquesta complexa malaltia.
El descobriment del paper de la microbiota intestinal en l'ELA suposa un pas esperançador en la lluita contra aquesta patologia. Futures investigacions hauran de confirmar i aprofundir en aquests resultats per desenvolupar noves estratègies de diagnòstic precoç i tractament que millorin la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies.
