Els lleons de Kènia menjaven humans al segle XIX, segons restes de l’ADN

En aïllar i seqüenciar l’ADN de pèls compactats recollits de les dents de dos exemplars de lleó del museu de Tsavo de la dècada de 1890, investigadors de la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign (Estats Units) han descobert que els lleons històrics de Kènia s’alimentaven d’una varietat d’espècies, inclosos humans, girafes i nyus.

Es calcula que aquests anomenats "devoradors d’homes de Tsavo" van matar almenys dotzenes de persones, incloses les que treballaven al llarg del ferrocarril entre Kènia i Uganda a finals de la dècada de 1890. Les troballes apareixen a la revista 'Current Biology' de Cell Press.

"A mesura que avancen les biotecnologies, apareixen fonts inesperades de coneixement, en aquest cas la genòmica, que es poden utilitzar per informar sobre el passat," exposa Ripan Malhi de la Universitat d’Illinois en Urbana-Champaign. "Els nostres resultats brinden informació sobre l’ecologia i la dieta dels lleons en el passat, així com sobre els impactes de la colonització en la vida i la terra en aquesta regió de l’Àfrica".

"Una part clau d’aquest estudi va ser crear un mètode per extreure i analitzar l’ADN de pèls individuals d’espècies de preses trobats a les dents d’espècimens històrics de museus", continua explicant Alida de Flamingh, també de la Universitat d’Illinois en Urbana-Champaign. "La nostra anàlisi va mostrar que els lleons històrics de Tsavo caçaven girafes, humans, òrix, antílops aquàtics, nyus i zebres, i també identifiquem pèls que es van originar en lleons. Aquest mètode es pot utilitzar de moltes maneres i esperem que altres investigadors l’apliquin per estudiar l’ADN de preses de cranis i dents d’altres animals".

El coautor de l’estudi Tom Gnoske, del Museu Field de Historia Natural de Chicago (Estats Units), va ser el primer a considerar la possibilitat de reconstruir la dieta d’aquests lleons històrics utilitzant pèls de presa dels seus cranis, afirmen els investigadors. Amb l’ajuda de col·laboradors a Kènia, va començar a identificar els pèls mitjançant microscòpia. Mentre realitzaven investigacions sobre l’ADN antic d’altres animals al Museu Field, l’equip de la Universitat d’Illinois va tenir la idea d’afegir la genòmica com un enfocament complementari a l’estudi d’aquests pèls compactats.

Els lleons de Tsavo del nou estudi tenien lesions dentals, inclosos ullals parcialment trencats que deixaven al descobert cavitats on s’havia acumulat pèl de les seues preses amb el temps. D’aquestes cavitats dentals, els investigadors en van extreure l’ADN de tiges de pèl individuals i petits grups de fragments de pèl. Si bé l’ADN d’aquestes mostres es va degradar de maneres típiques de l’ADN històric o antic, van poder tornar a unir una quantitat suficient en algunes de les mostres per identificar l’espècie de la qual es va originar el pèl. Finalment, van identificar sis espècies de preses, entre elles girafes, humans, òrix, antílops aquàtics, nyus i zebres.

Les dades de l’ADN van reduir la mostra de girafes a una subespècie de girafa Massai del sud-est de Kènia. Els investigadors també van trobar l’ADN de lleó de Tsavo que coincidia més estretament amb altres lleons de l’Àfrica oriental de Kènia i Tanzània. Els investigadors van dir que el que més els va sorprendre va ser trobar pèl de nyu, assenyalant que planteja interrogants sobre la seua distribució en el passat.

"Això suggereix que els lleons de Tsavo podrien haver viatjat més lluny del que es creia anteriorment, o que els nyus eren presents a la regió de Tsavo durant aquella època", informa Flamingh. "La zona de pasturatge més propera per als nyus estava a més de 80 quilòmetres d’on els lleons van ser assassinats el 1898 en la confluència de Tsavo i Athi".

Els investigadors están entusiasmats per explorar les troballes amb més detall. Per exemple, suggereixen que els pèls en capes poden permetre’ls retrocedir en el temps per reconstruir la dieta dels lleons a diferents edats. Suggereixen que aquest tipus d’anàlisi pot oferir informació sobre els conflictes entre humans i lleons que continuen afectant les comunitats de l’Àfrica, on els lleons poden atacar la fauna silvestre, així com els animals domèstics i els humans. El mètode també és prometedor per als estudis d’espècimens fins i tot més antics. "Aquesta metodologia podria potencialment utilitzar-se en pèls de dents trencades de carnívors més antics de fa centenars o milers d’anys", finalitza Malhi. "El mètode obre una nova via d’investigació sobre el passat".