L’origen de Colom: un estudi de l’ADN apunta que podria ser un jueu català, valencià o balear

La pel·lícula documental 'Colón ADN. Su verdadero origen’ de RTVE ha revelat que l’anàlisi de les restes òssies de Cristòfor Colom que es conserven a la Catedral de Sevilla i del seu fill Hernando apunten que "hi ha trets compatibles amb un origen jueu".

El laboratori de l’investigador de la Universidad de Granada (UGR) José Antonio Lorente es mostra "orgullós" d’haver obtingut "resultats concloents" en aquest sentit.

A Colom se li han assignat fins a 25 nacionalitats diferents, però només vuit "convencien" els científics per la seua "consistència històrica". Finalment, de les vuit teories, els estudis de l’UGR suggereixen que l’origen més precís de Colom seria el jueu, d’una família assentada en l’arc mediterrani espanyol.

"Tenim l’ADN de Cristòfor Colom molt parcial, però suficient; tenim l’ADN d’Hernando Colón, el seu fill, que està confirmat que és el seu fill, i tant en el cromosoma Y (masculí) com en el mitocondrial (transmès per la mare) d’Hernando hi ha trets compatibles amb un origen jueu", afirma el catedràtic de la universitat granadina al documental 'Colón ADN. Su verdadero origen’ de Story Producciones emès a l’1 de RTVE aquest 12 d’octubre, Día de la Hispanitat.

En relació amb el seu origen genovès, encara que ha estat la teoria més estesa i acceptada, era la que els teòrics rebutjaven "amb vehemència". El principal motiu és que Colom mai va escriure en italià. No hi ha ni una sola carta en la qual el navegant introdueixi si més no una paraula o construcció italiana. Sempre va escriure en castellà, fins i tot en les seues missives dirigides al banc de Gènova, recorda RTVE en una nota de premsa després de l’emissió del documental.

Els científics granadins van viatjar fins al nord d’Itàlia i van prendre mostres de l’ADN d’homes que viuen entre Gènova i Milà que s’anomenen Colombo. Si l’almirall era d’aquella regió, els resultats donarien el mateix origen. Els resultats, tanmateix, van ser una sorpresa "majúscula".

Els Colombo no s’assemblen res entre si genèticament parlant, existeix una varietat "tremenda". Els historiadors apunten que "en aquella època els nens que eren abandonats per les seues famílies i deixats a la porta d’esglésies i en convents se’ls assignava amb moltíssima freqüència el cognom Colombo".

La tesi del Colom castellà el situa com nascut a Espinosa d’Henares, a Castella, i era fill d’Aldonza de Mendoza. "Va morir en el part. Té dos fills, el primer, Alfonso, que mor assassinat als cinc anys i un altre, Rodrigo de Mendoza, que és el que nosaltres diem que és Colom, que ha d'amagar-se per tota la vida per evitar seguir el camí del seu germà", segons el relat del defensor d’aquesta teoria Alfonso Carlos Núñez, que defensa la seua línia d’investigació argumentant l’ús del castellà en els seus escrits i en el fet que Colom per treballar amb els Reis Catòlics mai va necessitar nacionalitzar-se.

Portugal sempre ha estat tingut en compte per ser el primer país del món on es té "una constància absoluta" que va viure Cristòfor Colom. "Colom va viure a Portugal, es va casar a Portugal, capitaneja vaixells portuguesos, va ser pròxim al rei de Portugal, Joan II", afirmen els investigadors portuguesos. Però no hi ha ni un sol document que ho esmenti. La segona tesi portuguesa defensa que Colom era un bastard, fill d’una noble soltera i un franciscà que va acabar sent beat.

La província de Pontevedra és la que més ha cregut que la seua teoria era la veritable. En realitat, se'n van plantejar dos, la primera "totalment descartada" i l’altra, no. La primera parla de Pedro Álvarez de Sotomayor, també anomenat Pedro Madruga, un noble amb gran influència a Pontevedra i el nord de Portugal que, misteriosament, va desaparèixer el mateix dia que Cristòfor Colom es va reunir amb els Reis Catòlics. Eduardo Esteban, el president de la Asociación Cristóbal Colón Gallego assegura que La Pinta va arribar a Baiona per explicar com havia anat l’aventura als Sotomayor.

S’ha comparat l’ADN de Colom amb el del cosí de Pedro Álvarez de Sotomayor i no hi ha hagut cap similitud. El segon corrent gallec situa Colom a Poio i han donat raons de pes per convèncer els científics que allà hi podria haver la resposta de l’origen de Colom. En aquella època, és l’única part del món en la qual hi ha constància que hi havia persones anomenades Colom. Al segle XV existien, Colombo, Colom, però Còlon, com firmava el navegant, només a Poio. Queden inscripcions i cruceiros amb aquest nom al poble.

A més està documentat que va viure allà al segle XV una dona que "es deia exactament Susana Fonte Rosa. És a dir, tindria el mateix nom i el mateix cognom que la mare de Colom, que recordem es deia Susana Fontanarrosa". I a més, "era jueva". Una altra dada més: a Poio eren navegants, i, casualitat o no, "Cristòfor Colom va posar exactament el mateix nom als llocs que va anar trobant a Amèrica que pobles de les Ries Baixas, on, segons la teoria gallega, s’hauria criat". L’equip del doctor Lorente va desenterrar diversos ossos del cementiri cristià del segle XV. Les tombes es trobaven a l’aire lliure i en sòl àcid. No ha estat possible extreure l’ADN de les restes recollides. I l’última aparició d’Eduardo Esteban al documental, convida a continuar investigant: "Quedaria el tema que si són jueus, no estarien enterrats allà".

Per la seua part, Gabriel Martorell defensa que Colom va nàixer a Mallorca el 1460. Va ser fill natural del príncep de Viana i de la mallorquina Margarita Colom. El príncep de Viana era germà de Ferran El Catòlic i en una visita a l’illa va deixar embarassada Margarita. Per tant, era un bastard però amb sang real.

Segons la tesi balear, Colom va registrar l’illa Margarita de Veneçuela amb la paraula mallorquina. "Hi ha moltes paraules d’influència mallorquina. Hi ha nou cartes en les quals Colom firma 'L’almirant' era com es deia almirall a Mallorca. En canvi, a Catalunya, no diuen 'almirant', diuen 'almirall'".

L’altre pilar en què es basen és que les Capitulacions de Santa Fe són un contracte sense precedents. Ningú havia obtingut un contracte tan favorable amb el totpoderós regnat dels Reis Catòlics: "Martorell té clar que Colom tenia tracte de favor: "Colom reclama al rei Ferran 'Vull ser almirall, vull ser virrei i vull ser governador general’. Demana els mateixos càrrecs que li corresponien al seu pare." Perquè segons els mallorquins, Ferran era el seu oncle.

Va costar molt trobar un familiar del Príncep de Viana. Després de trobar tombes saquejades i buides, van trobar un familiar a Palència. L’ADN, al principi, semblava prometedor. Les primeres anàlisis coincidien, però, al final, "els resultats no van oferir prou similituds". Va ser un veritable contratemps per a Lorente i el seu equip.

I si Colom era un agot de la Baixa Navarra? José María Ercilla, metge estomatòleg convencia Lorente amb els símptomes que se sap que Colom tenia. El doctor afirma que l’almirall patia síndrome de Reiter crònica perquè des de molt jove tenia coïssor en orinar i tenia uretritis i vessaments als ulls. Va estudiar la documentació de Colom i els seus germans i es va adonar que patien els mateixos mals que la població agot continua patint. Aprofitant que la Complutense de Madrid estava analitzant la població d’aquesta zona, Lorente va comparar els seus resultats. No hi havia coincidència.

I així s’arriba a la teoria de l’origen jueu de Colom. Francesc Albardaner, expresident del Centre d’Estudis Colombins, sempre va defensar que Colom era "jueu amb tota seguretat". Segons ell, els seus escrits, "traspuen judaisme". "L’ADN indica que el més probable és que el seu origen es trobi a l’arc mediterrani espanyol o a les Illes Balears, que en aquella època pertanyien a la Corona d’Aragó."