Llum verda a noves normes de qualitat de l’aire més estrictes a la Unió Europea
La pol·lució atmosfèrica causa unes 300.000 morts prematures a l’any
La Unió Europea (UE) va adoptar aquest dilluns les seues noves normes en matèria de qualitat de l’aire, que eleven les exigències respecte als nivells vigents i contemplen que els ciutadans puguin reclamar una compensació si no es respecten els límits establerts.
El Consell de la UE, que representa els Estats membres del bloc comunitari, va adoptar la Directiva sobre Qualitat de l’Aire, que pretén contribuir a l’objectiu de zero contaminació el 2050 reduint la pol·lució atmosfèrica, que causa unes 300.000 morts prematures a l’any a la Unió Europea. La normativa revisada estableix nous límits per a 2030, més alineats amb les directrius de qualitat de l’aire de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), encara que menys exigents.
Les noves regles estableixen límits i valors objectiu per a 2030 de més estrictes en comparació amb les normes actuals per a diversos contaminants, incloses les partícules fines (PM2,5, PM10), NO2 (diòxid de nitrogen) i SO2 (diòxid de sofre). Per als dos contaminants amb més impacte documentat en la salut humana, PM2,5 i NO2, els valors límit anuals es reduiran a més de la meitat, de 25 µg/m³ a 10 µg/m³ i de 40 µg/m³ a 20 µg/m³, respectivament. També hi haurà més punts de mostreig de la qualitat de l’aire a les ciutats i una harmonització de mètodes i criteris en la vigilància i modelatge de les dades.
Les normes de qualitat de l’aire es revisaran abans del 31 de desembre de 2030 i, a partir de llavors, almenys cada cinc anys i amb més freqüència si es desprenen de noves troballes científiques. Ara bé, els Estats membres podran sol·licitar que el termini de 2030 es posposi fins deu anys, si es compleixen condicions específiques i en condicions estrictes.
Una de les novetats de la legislació és que atorga als ciutadans accés a la justícia i dret a compensació per a aquells que puguin veure’s afectats per un incompliment de la directiva europea, que els països hauran de traslladar a la seua legislació nacional.