SpaceX aconsegueix ‘caçar’ en l’aire el propulsor Super Heavy d’una Starship al tornar a la base
Fotografia feta d’un vídeo proporcionada per SpaceX de la seua cinquena prova de l'Starship, el coet espacial més gran que s'ha construït.
SpaceX ha completat amb èxit la cinquena prova de l'Starship, el coet espacial més gran que s'ha construït, i en el seu primer intent ha aconseguit recuperar la primera fase de la nau amb una grua a la mateixa plataforma de llançament, una fita de l’enginyeria espacial.
Thousands of distinct vehicle and pad criteria had to be met prior to catching the Super Heavy booster. Thanks to the tireless work of SpaceX engineers, we succeeded with catch on our first attempt. pic.twitter.com/6wa5v6xHI0
— SpaceX (@SpaceX) October 13, 2024
Poc abans de les 7.30 hora local (12.30 GMT), des de la plataforma de llançament de Boca Chica (Texas), SpaceX ha llançat l'Starship en el cinquè vol de prova.
El megacoet ha aconseguit posar en òrbita el mòdul principal amb l’ajuda dels 39 motors Raptor de la seua primera fase, que en una fita de l’enginyeria espacial sense precedents ha aconseguit tornar des de l’estratosfera, fer una desacceleració controlada i posar-se a la mateixa plataforma de llançament per ser recuperada pels "chopsticks" (escuradents), una grua que atrapa aquesta part de la nau per tornar a utilitzar-la.
Aquesta cinquena prova de l'Starship, que pesa unes 5.000 tones, ha aconseguit posar en òrbita el mòdul i provar un sistema que utilitza el sistema de comunicació Starlink per a, per primera vegada, mantenir comunicació amb el mòdul orbital en la fase de reentrada, una cosa que fins ara cap vol espacial no ha aconseguit.
El mòdul orbital ha aconseguit sobreviure a les pressions i les temperatures extremes de la reentrada i ha amarat de manera controlada i "suau" en un punt predefinit a l’oceà Índic una hora després del llançament, encara que ha explotat, una cosa que estava prevista.
L'Starship vol convertir-se en el primer servei privat que arribi a la Lluna i Mart i estableixi presències permanents i colònies en aquests planetes, una visió repetida i considerada viable pel seu fundador, el magnat Elon Musk.
El procés pel qual el "booster" o propulsor de Starship ha aconseguit aterrar aquest diumenge per primera vegada és similar al del coet Falcon 9, també d'SpaceX, un sistema comercial de posada en òrbita molt més petit i pensat, en general, per a missions en òrbita terrestre amb una ràtio d’èxit de més del 95 %.
