“Si és tòxic, això no és amor”

Sensibilitzar i prevenir les violències masclistes en clau d’humor per arribar als més joves és el principal objectiu del monòleg Això no és amor, de l’educadora social i especialista en violència de gènere Marina Marroquí. Ahir va ser la primera sessió del tercer cicle Artivisme, impulsat per la secció d’igualtat de gènere Dolors Piera, a l’Auditori del Centre de Cultures de la Universitat de Lleida. La clau és abordar la toxicitat de l’amor romàntic i que pot derivar en violència. Marroquí va explicar a SEGRE que el monòleg compleix 10 anys i ha arribat a 700 ciutats i a més de 350.000 adolescents. “Lluny d’erradicar-lo, el masclisme ha canviat per normalitzar noves violències entre l’adolescència.” Per això, l’activista va instar a seguir amb aquestes iniciatives perquè els joves tinguin eines per poder identificar els primers senyals i tinguin “una mentalitat crítica de la societat que ens envolta”.

En aquest sentit, va alertar que “s’està normalitzant més la violència física dins de la parella, sobretot la sexual”. Així, va explicar que fa 7 anys, les històries podien ser “vull deixar el meu nòvio perquè és gelós i no em deixa sortir amb les meues amigues”, i ara són “si vull continuar amb el meu nòvio m’he de ficar al llit amb els seus amics” o “m’ha d’enganxar o agafar del coll mentre ho fem”. Pel que fa a la violència digital, l’educadora social va assenyalar que “ha aconseguit ser una eina de control les 24 hores i els set dies de la setmana”. Sobre això, va dir que hi ha noies que “han de fer una videotrucada des de l’acadèmia perquè la seua parella sàpiga on són o enviar-los una foto en pijama per assegurar-se que no tornaran a sortir”. 

Un altre tema que va abordar Marroquí és el primerenc accés a la pornografia, des dels 8 anys. “El 88% conté violència física contra les dones i erotitzar-ho fa que tinguin conductes violentes en les seues relacions”, va remarcar. En la jornada també s’analitzen els rols de gènere que s’assignen en joguets, cançons o sèries. “Ens acaben construint com a persones i vull que sàpiguen que la cultura importa”, va dir. Així mateix, explica al públic la seua experiència com a supervivent de violència de gènere. “Els explico el preu que vaig pagar per creure’m aquest amor romàntic que ens pintaven”, va afirmar.

Feminisme gitano i estereotips de gènere, en unes altres dos sessions

La segona sessió del cicle se celebrarà el 22 d’octubre vinent i estarà dedicada a les Males dones, de la companyia feminista La Melancómica. Sota la direcció de Mireia Casado, l’Auditori del Centre de Cultures de la UdL acollirà un espectacle per riure, reflexionar i empoderar-se a partir de mostrar les desigualtats i les pressions que pateixen les dones i donant veu a aquelles que la història ha qualificat com a dolentes, que, segons explica la companyia, “són aquelles dones lliures que no es conformen amb el rol que la societat patriarcal espera d’elles: ser submises, obedients i callades”. 

La clausura del tercer Artivisme tindrà lloc el proper 29 d’aquest mes amb el monòleg No soy tu gitana, a càrrec de Sílvia Agüero, escriptora feminista gitana. En aquest monòleg, l’activista desconstrueix la històrica imatge pública de les gitanes: de lògica patriarcal, masclista i de dominació, que impacta en la seua vida de forma molt negativa.