El gel de Mart podria acollir vida microbiana

Un estudi de modelització realitzat per científics de la NASA suggereix que el gel de la superfície de Mart podria proporcionar les condicions necessàries per a la presència de vida fotosintètica.

Els autors de l’estudi, els detalls del qual s’han publicat aquest dijous a la revista 'Communications Earth & Environment', suggereixen que els dipòsits de gel situats en les latituds mitjanes del planeta haurien de ser un lloc clau per a la recerca de vida a Mart pel seu potencial.

L’estudi recorda que els alts nivells de radiació ultraviolada procedent del Sol fan gairebé impossible la vida actual a la superfície de Mart però una capa de gel prou gruixuda -capaç d’absorbir aquesta radiació- podria protegir les cèl·lules que viuen sota la seua superfície.

Qualsevol forma de vida en aquestes condicions necessitaria ser a l’anomenada zona habitable radiativa: prou superficial com per rebre prou llum per a la fotosíntesi i, alhora, prou profunda com per estar protegida de la nociva radiació ultraviolada. Per analitzar aquesta possibilitat, l’equip d’Aditya Khuller, del Jet Propulsion Laboratory, de la NASA, va calcular si el gel de Mart, amb alts nivells de pols i una estructura específica, podria afavorir una zona habitable amb condicions per al desenvolupament de la vida.

Mitjançant un estudi de modelització, van descobrir que el gel tan polsós bloquejaria massa llum solar, però que en el gel amb un contingut de pols d’entre el 0,01 i el 0,1% hi podria haver potencialment una regió habitable a profunditats d’entre 5 i 38 centímetres (depenent de la mida i la puresa dels vidres de gel). En gel més net, hi podria haver una zona habitable més àmplia a una profunditat d’entre 2,15 i 3,10 metres, segons els seus càlculs.

Els autors sostenen que les partícules de pols a l’interior del gel podrien provocar una fusió localitzada ocasional a profunditats de fins 1,5 metres aproximadament, proporcionant l’aigua líquida necessària per a qualsevol fotosíntesi. I suggereixen que les regions polars de Mart serien massa fredes per a aquest procés, però que la fusió subsuperficial podria produir-se en zones de latitud mitjana (entre 30 i 50 graus de latitud aproximadament).

Els autors subratllen que la possible existència de zones teòricament habitables no significa que hi hagi o hi hagi hagut vida fotosintètica a Mart però afirmen que els pocs casos de gel exposat en les latituds mitjanes marcianes "podrien ser zones clau en les quals centrar les futures recerques de vida".