SEGRE

LLEIDA

Falten mans davant l'envelliment

Les residències alerten que necessitaran 25.000 places i 20.000 professionals més els propers 10 anys per cobrir la demanda. Exigeixen una millora del finançament i regularitzar llocs de treball

Cinta Pascual, presidenta d’ACRA, i Ramon Ramells, d’Unió d’Entitats, ahir en la presentació. - LAURA FÍGULS/ACN

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Un estudi de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i la Unió d’Entitats, amb la col·laboració del ministeri de Drets Socials, calcula que a Catalunya es necessitaran 25.000 places més de residències i 20.000 professionals més en els propers 10 anys per l’envelliment de la generació del baby-boom. Ara hi ha 62.000 places residencials i 20.000 de diürnes, el 85% de titularitat privada (moltes de les quals amb finançament públic en un sistema de concertació).

Durant la presentació ahir de l’estudi, la presidenta de la patronal ACRA, Cinta Pascual, va alertar del problema per als propers anys, malgrat que ja hi ha algunes unitats de residències a Catalunya tancades esperant personal, i va afirmar que la solució passa per regularitzar la situació de les persones que treballen en domicilis.L’estudi alerta que el nombre de persones majors de 65 anys i de 80 anys es doblarà en els propers anys. En el cas de les comarques lleidatanes, si el 2023 el percentatge de persones de 80 o més anys era del 5,2% del total de la població, les projeccions d’Idescat apunten que es duplicarà de cara al 2046, fins al 10,82%. Pel que fa al temps mitjà d’espera des de la sol·licitud de la dependència fins a la resolució de la prestació, a Catalunya era de 295 dies al tancament del 2023 i de 324 dies a l’Estat. A Lleida, com ja va publicar SEGRE, es va situar en els 125 dies al pla mentre que al Pirineu era de 104 i a Aran, de 66. Segons les dades del Govern català, a finals del 2023 hi havia més de 2.500 valoracions de dependència pendents a les comarques lleidatanes.Segons l’informe, podria no haver-hi prou professionals per atendre les persones grans a curt termini si no es millora substancialment el finançament que ve de les administracions. Pascual va demanar arribar almenys al 2% de despesa sobre el PIB per a la dependència mentre que ara l’Estat hi dedica el 0,96%. Així mateix, va assenyalar que hi ha cuidadors a domicili que treballen en situació irregular i que hi ha unitats de residències que estan tancades per falta de professionals, malgrat que va aclarir que són poques, més aviat “anecdòtiques”. Va defensar que el finançament permetrà “millorar la cobertura, els serveis i els convenis”.

“Calen més professionals qualificats i que siguin fixos”

Una treballadora del sector va explicar ahir a SEGRE que “es necessiten més professionals qualificats, ja que ens trobem amb persones que només han fet un curs amb el més bàsic però que desconeixen molts coneixements necessaris per treballar amb gent gran”. Així mateix, reclama que siguin llocs fixos. “Fa molts anys que m’hi dedico perquè m’agrada però encara no he aconseguit que em facin fixa”. En aquest sentit, va reiterar que “és una feina molt poc valorada malgrat el gran esforç que es va fer durant la pandèmia”. Així mateix, va recordar que aquesta rotació de personal “perjudica” els usuaris. “Que sempre hi hagi cares noves els desorienta i els fa sentir insegurs”. També va valorar el coneixement del català. “Se senten més còmodes, perquè és casa seua, però molts treballadors no el parlen.”

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking