Un estudi alerta d'un augment dels cops al cap en futbolistes que pot derivar en més malalties neurodegeneratives
L'anàlisi del Clínic i la UB recomana mesures preventives, però veu precipitat aplicar els resultats a no professionals
Imatge d'arxiu de futbolistes a punt de rematar de cap.
Un estudi recent, realitzat pel Clínic-IDIBAPS i la Universitat de Barcelona (UB) i publicat a Lancet Neurology, ha detectat un increment "significatiu" en els cops al cap dels futbolistes professionals. Aquesta tendència preocupant podria provocar un augment en la incidència de malalties neurodegeneratives, com l'Alzheimer o el Parkinson, entre els jugadors en el futur.
L'estudi, basat en l'anàlisi de 120 vídeos de partits de quatre mundials de futbol entre 1974 i 2022, mostra un augment del nombre d'impactes al cap, especialment a conseqüència de l'evolució cap a un futbol més agressiu i físicament exigent. Concretament, el nombre de cops registrats ha passat de 4.478 entre 1974 i 1990 a 5.355 en els dos darrers mundials.
Segons la recerca, els jugadors professionals poden rebre fins a 2.000 cops de cap al llarg de la seva carrera, i tenen un 50% de probabilitats de patir una commoció cerebral en 10 anys. Això, sumat als impactes repetitius durant els entrenaments i partits, podria augmentar el risc de desenvolupar malalties neurològiques.
Mesures preventives per reduir el risc
Els investigadors defensen la implementació de mesures preventives per reduir la freqüència dels cops al cap. Segons el doctor Alex Iranzo, neuròleg del Clínic, cal fomentar el joc net i educar els jugadors des de petits per evitar l'agressivitat innecessària. A més, recorda que en països com els Estats Units o el Regne Unit ja s'han implementat restriccions per als menors de 12 anys, prohibint-los jugar la pilota amb el cap.
Tot i això, els autors de l'estudi recalquen que no volen ser alarmistes, sinó conscienciar sobre els riscos i la necessitat de prendre mesures preventives per "minimitzar" els perills associats amb els cops repetitius al cap. Així, Irina Martín-Izquierdo, investigadora de la UB, assenyala que és "massa atrevit" extrapolar els resultats als jugadors amateurs, però adverteix que la problemàtica és real en el futbol professional.
