El fiscal afirma que Ana Duato va tenir "voluntat de no declarar els seus veritables ingressos" i li demana 16 anys de presó

El fiscal anticorrupció Tomás Herranz ha assenyalat aquest dimecres en el judici que se segueix a l’Audiència Nacional pel 'cas Nummaria' que l’actriu Ana Duato --per a la qual demana 16 anys de presó-- es va servir d’aquest despatx d’assessoria fiscal amb "la voluntat de no declarar els seus veritables ingressos" i així defraudar Hisenda.

Així s’ha pronunciat als informes finals de la vista oral, en la qual ha asseverat que "des del mateix moment" que va acudir al despatx del principal encausat, Fernando Peña, el seu objectiu era el de no declarar tot el que devia.

De fet, ha posat el focus que fins 2006 declarava tot i tributava com cal" ja que va pagar aproximadament 400.000 euros a Hisenda, el 43% dels seus ingressos, i que després d’acudir a Nummaria va començar a pagar només el 25%. "Com pot ser? No s’entén tret de designi de frau", ha incidit.

Per a Herranz, "la conducta dolosa de Duato es manifesta que l’operació realitzada només va poder tenir com a finalitat la recerca d’un enriquiment injust buscat expressament (...) en deixar d’ingressar part del deute tributària incomplint expressament la norma, en simular una cessió de drets d’imatge completament fictícia."

El fiscal, que ha anat desgranant un a un els fets pels quals acusa cadascun dels encausats, ha explicat que "no existeix cap dubte" per l’actuat que "Peña és qui aconsella, dissenya i controla l’estructura de frau" i que quan els clients anaven a aquest despatx "no era per informar-se de la seua obligació tributària sinó perquè li indiquessin com aconseguir eludir" pagaments al fisc.

Herranz, en línies generals, ha explicat que de les proves obtingudes es pot afirmar que Peña --propietari del despatx Nummaria-- "va dissenyar i va posar en marxa (...) la típica estructura de frau que es basa en la creació d’una comunitat de béns, en la que participa en un alt percentatge una Agrupació Europea d’Interès Econòmic (AEIE) que al seu torn està participada també (...) per una societat 'limited' del Regne Unit, que ha estat constituïda en aquest país per societats costa-riquenyes que el despatx utilitza per a altres clients que defrauden en el mateix esquema.'

I ha emfatitzat que totes les accions que realitzava el despatx per als seus clients --com creuar factures, coordinar models 347 o utilitzar AEIE-- "no eren neutrals" sinó que estaven "destinades a defraudar".