Trencant els tabús de la mort

El 14 d’agost del 2023, el filòsof i teòleg barceloní Francesc Torralba va veure com el seu fill Oriol, de 26 anys, moria en un accident de muntanya mentre els dos feien una ruta pels Pics d’Europa. D’aquella situació tan traumàtica i dolorosa ha escrit No hi ha paraules (Ara Llibres), el seu llibre “més difícil”, en el qual s’obre en canal per reflexionar sobre el procés de dol i trencar un dels grans tabús de la societat actual: la mort.

“Per enterrar els nostres pares tots estem més o menys preparats, encara que sempre comporta sofriment, dol i tristesa. Però per al que no estem preparats és per enterrar un fill, un procés contranatural que et transforma, que requereix temps i acompanyament”, assegura Torralba, que ahir va presentar la seua última publicació a la llibreria Abacus de Lleida. De les primeres coses que aclareix al llibre és el perquè d’aquest relat tan personal. “Per a mi l’escriptura és alliberadora, una manera de destil·lar les emocions més difícils de digerir. M’he passat la vida dient que la mort no ha de ser un tabú i que l’hem d’afrontar. No pot ser que amaguem el cap sota l’ala i visquem d’esquenes a la mort. Havia de ser coherent i presentar aquesta qüestió”, explica Torralba, que reflecteix en el seu escrit aquell fatídic dia i tot el procés de transformació emocional que va comportar després. 

“Aquesta absència durarà fins que em mori, no l’esborrarà ningú. Sempre trobaré a faltar el meu fill. Cada ésser humà és únic i irremplaçable. El més valuós no és quant temps estàs al món sinó què fas amb el temps que t’ha estat donat. El meu fill era molt sociable, tenia molts amics i va crear un corrent de simpatia molt gran. Així és com vull recordar-lo. Per això dic que el procés de dol no acaba amb l’acceptació, sinó amb la gratitud. Gràcies per haver existit, per tot el que ens has donat, per la teua llum, la teua bondat i la teua generositat. I l’ideal és dir totes aquestes coses en vida perquè pensem que sempre estaran allà però no és així”, assenyala aquest filòsof, que afirma que després de la mort d’un ésser estimat hi ha tres aprenentatges: humilitat, compassió i magnanimitat. “Aprens a ser molt humil. T’adones que el futur és incert, que no el controles i tot se’n pot anar en orris en menys temps del previst. Si m’haguessin deixat escollir jo ho hauria donat tot per morir en lloc d’ell. Però és irreversible. També et tornes més compassiu i et poses a la pell de qui ha viscut una situació similar. I finalment et tornes magnànim. T’adones que no pots malgastar la vida amb menudeses, estupideses, rumors i discussions innecessàries. Allò que abans era gran es torna molt petit”, detalla Torralba, que afegeix que ha trobat en la fe un antídot a la desesperació.

Sobre les claus per assumir la pèrdua d’un ésser estimat, opina que “cal comunicar molt el que sents, intentar tenir una petita comunitat per compartir aquest dolor i trobar recursos per neutralitzar la dimensió del sofriment”.