Les vacunes serviran en el futur per curar malalties com el càncer o l’Alzheimer, segons un expert

El director de l’Institut d’Immunologia Clínica i Malalties Infeccioses de Màlaga, Fernando Fariñas, ha destacat els avenços en les vacunes i ha assegurat que en un futur serviran per curar malalties autoimmunes, fer front a determinats tipus de càncer o per combatre malalties neurològiques com l’Alzheimer, el Parkinson o la demència amb cossos de Lewy.

"En un futur no gaire llunyà les vacunes tractaran i curaran malalties no infeccioses. Estem davant d’un canvi de paradigma: seran vacunes terapèutiques, que curin, no només que previnguin malalties. Aquesta realitat també ens obre la porta a la creació de vacunes personalitzades", ha assenyalat Fariñas durant la seua intervenció en la taula rodona 'Noves vacunes, Plataformes i Sistemes d’Administració', celebrada en el marc del XII Congrés de l’Associació Espanyola de Vacunologia.

A més, a aquestes àrees se sumen els passos que els assajos amb vacunes terapèutiques estan fent en la lluita contra tumors del sistema nerviós central, hipertensió arterial, tabaquisme, o reducció dels efectes negatius que provoquen alguns tractaments, com el fentanil (que genera gran toxicitat en l’organisme).

Actualment, hi ha en marxa més de 300 assajos clínics a tot el món que se centren en aquest enfocament terapèutic de les vacunes; i algun d’ells (vacuna per a càncer de pulmó i melanoma) es realitzen a Espanya.

Precisament, certs assajos per aconseguir la cura davant el càncer de pulmó es troben en fase clínica avançada, és a dir que han superat ja l’estadi de seguretat i s’està valorant la seua eficàcia. Si aquesta resultés positiva, es passaria a la fase 3, la clínica, però -tal com afirma aquest expert en Immunologia i Inmunoinfectologia- "és molt probable que cap d’aquestes vacunes no tingui completats tots els assajos clínics abans de l’any 2030".

En aquesta línia, el responsable de l’Institut d’Immunologia Clínica i Malalties Infeccioses de Màlaga ha llançat un missatge positiu, però caut: "El futur serà millor, segur, tindrem bovines per curar malalties com alguns tipus de càncer o demències, però ha de ser previngut, moltes de les investigacions que s’estan duent a terme no sortiran, es quedaran al camí".

Fariñas ha explicat que la investigació en aquest terreny s’està desenvolupant gràcies, sobretot, a l’important avenç que ha suposat la tecnologia denominada ARN missatger, la mateixa que s’ha utilitzat en algunes vacunes davant la Covid-19, el que ha generat més interès i finançament.

Aquesta tècnica, tal com ha assenyalat, consisteix a utilitzar material genètic que, una vegada injectat, envia informació a les cèl·lules perquè fabriquin una proteïna, que desperta la resposta immunitària contra el tumor, que les atacarà sense danyar les cèl·lules sanes.

Entre els seus avantatges destaca també que es tractaria d’un tractament menys agressiu que altres enfocaments més tradicionals, com les quimioteràpies o les radioteràpies. A més, l’eficàcia d’aquestes vacunes augmentarà si pot aplicar-se en estadis primerencs de la malaltia.

Cap a les vacunes personalitzades i combinades amb immunoteràpia 

Aquesta tecnologia, basada en l’ús de les proteïnes pròpies del tumor, obre la porta a la creació de vacunes personalitzades. "Els tumors expressen proteïnes i estàs poden ser específiques d’un determinat tipus de càncer i aparèixer, per tant, en totes les persones que el pateixen, però si hi ha pacients en qui s’expressa una altra proteïna diferent, que no apareix en els altres, podrem crear vacunes amb les seues proteïnes per combatre el seu tumor: estem parlant de vacunes personalitzades", ha expressat Fariñas.

A més, els assajos que s’estan duent a terme demostren també que l’eficàcia d’aquest sistema de vacunació es veu altament incrementada si s’utilitza de forma combinada amb la immunoteràpia que actualment ja s’està administrant a milers de pacients amb diferents tipus de càncer, basada la majoria dels casos en l’ús dels anomenats anticossos monoclonals.

"Per exemple, la immunoteràpia sola davant el melanoma presenta una eficàcia significativa, però combinada amb una vacuna d’ARN missatger aquesta protecció s’incrementa de forma important i, per això, la filosofia és utilitzar ambdós sistemes combinats", ha afirmat Fariñas.