Per cada cada persona que es treu la vida s’estima que almenys 6 persones, entre familiars i amics, queden afectats per sempre

Per cada cada persona que es treu la vida s’estima que almenys 6 persones, entre familiars i amics, queden afectats per tota la vida. Són supervivents que proven d’entendre les raons d’una pèrdua inesperada i esquinçadora preguntant-se una vegada i una altra “per què?”. 

Per donar-los veu i intentar millorar les estratègies d’atenció psicològica, l’equip d’Orum Center va organitzar ahir a la facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida la jornada Suïcidi. El dia després, en què persones que han viscut de prop una mort per suïcidi van compartir el seu testimoni i van reclamar a l’administració pública un protocol d’acompanyament emocional específic. “Volem escoltar les persones supervivents per així intentar millorar l’acompanyament psicològic. Perquè en el moment del suïcidi, el que es coneix com a moment calent, tots els dispositius d’atenció s’engeguen en bloc, però després què?, quin és el protocol que intervé? El primer pas perquè els psicòlegs, treballadors socials i tots els altres professionals puguem acompanyar-los adequadament és conèixer la seua realitat i les seues necessitats”, va explicar ahir el psicòleg d’Orum Center Xavier Amat, que va apuntar que els últims anys han augmentat les atencions a persones afectades per una mort per suïcidi. La jornada va començar amb una conferència del coronel Pedro Baños, que va compartir la seua visió sobre les tècniques que utilitza per poder per controlar les emocions. També hi van participar la doctora Montse Esquerda i el psicopedagog Carles Alastuey, portaveu de l’associació Després del Suïcidi.

Aquest últim va reivindicar la necessitat de trencar l’estigma que envolta aquesta pèrdua i va subratllar també el risc per a la salut que implica per als supervivents, que tenen més probabilitat de desenvolupar malalties cròniques i addiccions, així com un risc més gran de mort per suïcidi. El congrés va finalitzar amb una taula redona en què van participar Remei Capitan, experta en dol i creadora d’Agraïments.cat, i els supervivents de suïcidi Neus Rius, Manel Roger i Yolanda Castells.

«Només demano respecte i que no se’ns jutgi»

Neus Rius

“El meu marit es va treure la vida el juny del 2021. En el moment en què ocorre venen a casa molts psicòlegs i altres professionals sanitaris, però tu estàs en un xoc emocional en el qual et molesta tothom i no entens gens.” “Estava enfadada, trista i també confosa mentre intentava fer pinya amb els meus dos fills. Tant a ells com a mi ens van posar com a preferents per rebre atenció psicològica però no ens van trucar fins a 5 mesos després. Per sort jo coneixia Remei Capitan i ens va ajudar en aquest camí tan llarg i tan dur. Per primera vegada parlo d’aquest tema en públic perquè demà [avui] seria l’aniversari del Jordi i crec que necessita un homenatge en forma de respecte. Deu ser molt dur mirar els teus fills i la teua dona i saber que serà l’última vegada que els veuràs i morir sol, amb les emocions desfetes. Només demano respecte per a ells i per a nosaltres, els supervivents, perquè no se’ns jutgi.”

«Vaig sentir que no hi havia sortida»

Manel Roger

“Vaig intentar suïcidar-me quan tenia 22 anys perquè no veia una altra sortida. Quan vaig arribar a aquest punt em sentia apartat, em vaig tancar en mi mateix, no sabia com demanar ajuda i pensava no li importava ningú. M’alegra que ara les coses estiguin canviant i els problemes de salut mental es comencin a normalitzar.”