Traslladar al seu país d’origen un musulmà mort costa entre 7.000 i 8.000 euros

Traslladar un musulmà mort al seu país d’origen costa entre 7.000 i 8.000 euros, segons indica Norddine, president de la comunitat magrebina de Guissona, de manera que la majoria de membres d’aquest col·lectiu paguen una assegurança per a la defunció. La taula de cohesió de Guissona, formada pels representants de les diferents comunitats i entitats locals, va dedicar dijous la seua reunió periòdica a tractar les necessitats, prioritats i ritus de cada una en matèria de sepelis. Cada col·lectiu té les seues tradicions, que practica com pot. Norddine i Teo –representant de la comunitat senegalesa– assenyalen per al trasllat dels finats amb pocs recursos es recorre als donatius. Demana que Guissona, igual com fa Lleida, habiliti espais al cementiri per als diferents ritus. El musulmà estableix que la sepultura ha de ser en terra, no en un nínxol, i els enterraments són el mateix dia del decés, excepte si aquest té lloc de nit, en què s’espera a l’endemà. Stefan Ivancinc, de la comunitat romanesa ortodoxa, explica que en el seu cas el difunt passa tres dies a casa abans de ser enterrat i no utilitzen els tanatoris. Afegeix que, a part del cost, en els trasllats a Romania i Ucraïna hi ha grans traves burocràtiques, i detalla que les sepultures són en terra. La seua religió prohibeix la incineració, per la qual cosa si es fa no se celebra la missa funeral. L’Islam tampoc la permet. Així mateix, Norddine comenta que els rituals musulmans tenen un sentiment més gran. Detalla que quan passa el cotxe de difunts pel carrer la gent se situa al davant amb el cap abaixat en senyal de dol. En canvi, la comunitat sud-americana té costums semblants als espanyols. El colombià Ferran Chilaua afirma que “el que més canvia és la forma del dol, pregàries i celebracions dels aniversaris”. Segons Antonio Condal, de l’entitat Sèniors Guissona, amb el temps les noves generacions faran que es canviïn els costums. Recorda que antigament a Guissona en els funerals se separaven homes i dones, la qual cosa avui dia no té cap sentit.