Es busquen infermeres

El Consell General d’Infermeria (CGE) ha alertat que Espanya necessita prop de 123.000 infermeres per arribar a la mitjana del nombre de professionals per habitants que tenen els països europeus, una xifra que s’ha vist incrementada respecte a les anteriors dades disponibles, quan establien que eren necessàries 95.000.

"La guerra de l’escassetat d’infermeres existeix des de fa anys al nostre país, amb grans desigualtats entre comunitats autònomes. Som a anys llum de nacions del nostre entorn", ha criticat el president del Consell General d’Infermeria, Florentino Pérez Raya, durant la presentació aquest dilluns del nou estudi sobre 'La situació de la professió infermera. Informe de Recursos Humans. 2023'.

L’estudi ha estat elaborat per l’Institut Espanyol d’Investigació Infermera del CGE. El document reflecteix les xifres de la professió a Espanya l’any 2023, incloent les dades del nombre d’infermeres en la relació amb la població per comunitats i províncies, les necessitats d’infermeres per assolir la mitjana de les dades que tenen els països europeus. També conté informació relativa a les jubilacions que es produiran.

Tal com destaca l’estudi, a Espanya hi ha 345.000 infermeres, de les quals el 77 per cent treballa en hospitals, el 19 per cent a l'Atenció Primària, l’1,8 en formació especialitzada i 1,5 a Urgències i Emergències.

Així, el document indica Espanya compte amb una ratio de 6,3 infermeres per cada mil habitants, mentre que, a nivell europeu, la ratio és de 8,83 infermeres per cada mil habitants. "Encara hi ha polítics que dubten d’aquesta dada, només els diria que se’n vagin a qualsevol centre sanitari del nostre país i preguntin als gestors sense troba infermeres", ha afirmat el secretari general del Consell General d’Infermeria, Diego Ayuso.

Amb aquestes dades, el CGE considera que són necessàries 122.993 infermeres, un 40 per cent més de les 345.000 que hi ha actualment a Espanya. "El nostre país ocupa el sisè lloc per la cua dels 21 països de la UE. Hi ha llocs com Noruega (ratio 21,68), Àustria o Islàndia que tripliquen el nombre de professionals en comparació amb Espanya", ha agregat Ayuso.

En aquest punt, Ayuso ha explicat que "falten professionals en totes l’àrees assistencials", però sobretot "en Atenció Primària es necessita duplicar el nombre per poder fer l’abordatge integral de les cures en la família i en la comunitat".

Navarra és l’única CCAA que supera la mitjana|mitja europea 

En les dades per comunitats autònomes, Navarra és l’única regió a Espanya que supera la mitjana de la Unió Europea amb una ratio de 8,87 infermeres per cada mil habitants, el segueixen País Basc (8,01), Castella i Lleó i Melilla (ambdues amb 7,35) i les Canàries (7,32). En el costat contrari, les comunitats que tenen menor ratio són Múrcia (4,8), Galícia (5,13), Comunitat Valenciana (5,49) i Andalusia (5,52).

"Existeix una disparitat preocupant entre les diferents comunitats autònomes i províncies, la qual cosa provoca desigualtats en el sistema sanitari, que dona lloc a ciutadans de primera i segona categoria segons els recursos infermers dels que disposen. Això està posant en risc la seguretat dels pacients, ja que nombrosos estudis han demostrat que l’atenció a un nombre excessiu de pacients incrementa el risc de mortalitat i morbiditat. Però no només això, sinó que a més això incideix sobre la salut mental de les mateixes infermeres", ha ressaltat Pérez Raya.

"Aquestes dades demostren que l’equitat, un dels principis en què es basa el nostre sistema sanitari, s’incompleix de forma sistemàtica. És impossible prestar les mateixes cures amb la meitat d’infermeres com succeeix entre Navarra i Múrcia", ha destacat Ayuso.

Jubilacions

Per al CGE, revertir aquest problema passa per "invertir en infermeres, més formació, crear noves places en universitats, retenir el talent i recuperar els professionals que han marxat a l’estranger".

"Són solucions que no són a curt termini, però que cal començar a planificar-les des de ja, tenint en compte que en els propers deu anys gairebé 50.000 infermeres es jubilaran a tot Espanya, 10.000 d’elles només a Andalusia, el que agreujarà el problema", ha declarat Ayuso.

En aquest punt, la coordinadora de l’Institut Infermera, Guadalupe Fontán, ha assenyalat que 43.871 persones van sol·licitar iniciar els estudis del grau d’Infermeria durant el curs 2023/2024. "Només ho van aconseguir 10.532, no hi havia places disponibles. Com veiem, el problema no és de demanda, és d’oferta, que és insuficient," ha assenyalat Fontán.

Precarietat laboral i fuga de talent 

El Consell General d’Infermeria també ha destacat que un altre dels principals problemes és la precarietat laboral que pateixen les professionals. "El nombre de contractes se n’ha anat incrementats, però en canvi el nombre de persones contractades és menor que el nombre de contractes. Això es deu a què una mateixa persona al llarg de l’anys té molts contractes de curta durada. Encara que han crescut els contractes indefinits, es manté el percentatge de jornades parcials", ha explicat Fontán.

Segons el CGE, aquesta precarietat laboral provoca que moltes professionals marxin a treballar a l’estranger. Així, assenyalen que durant 2023 unes 1.473 infermeres espanyoles van sol·licitar documentació per marxar a l’estranger, en concret a 56 països.

"Un 14 per cent de les infermeres que tornen no volen treballar al nostre país", ha indicat Ayuso, mentre ha explicat que es deu que "a Espanya no tenen bones condicions laborals, es fan contractes per dies i mesos, mentre que fossin són contractes definits".