Científics estudien el cervell de Carlos Latre: "Estem davant d’una persona única en el seu gènere"

Endinsar-se al cervell de l’humorista Carlos Latre per avaluar la seua "extraordinària" habilitat en la imitació de veus és una de les línies d’investigació actuals de la Unitat de Neurologia Cognitiva i Afàsia de la Universidad de Málaga, l’estudi de la qual va començar el 2022 i acaba de presentar els primers resultats en el marc de la XLVI Reunió de la Sociedad Andaluza de Neurología (SAN), que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Cadis i ha reunit més de 240 especialistes en neurologia de tots els punts d’Espanya.

El catedràtic emèrit de Neurologia de l’UMA Marcelo L. Berthier, acompanyat pel mateix Carlos Latre, van ser els encarregats de mostrar en una conferència magistral aquests primers resultats de l’anàlisi cognitivolingüística i de neuroimatge al que s’han sotmès l’humorista i 21 homes normotípics, i que s’ha dut a terme al Centre de Investigaciones Medio Sanitarias de la Universidad (Cimes).

L’estudi del cervell de Carlos Latre revela que l’entrenament de la imitació verbal augmenta l’activitat de cerebral, segons han assenyalat des de l’UMA en un comunicat.

"La funció lingüística i cognitiva de l’humorista va ser similar a la dels controls neurotípics, a excepció de l’habilitat d’imitació. Així, els resultats de la ressonància magnètica nuclear funcional confirmen la hipòtesi dels investigats segons la qual Carlos Latre, en ser un expert imitador, utilitza més regions cerebrals que els subjectes controls normotípics", han assenyalat.

Estudi pioner

Es tracta de la primera vegada a nivell mundial que s’estudien els correlats de neuroimatge en un imitador expert durant la imitació de personatges famosos i persones desconegudes, fent servir diverses estratègies d’avaluació.

Segons els especialistes, les àrees cerebrals van mostrar una activació significativament superior a Carlos Latre, així com també les regions cerebrals i cerebel·loses que només van mostrar activació en aquest són diferents components de les xarxes neurals del sistema de producció de la parla.

D’aquesta manera s’ha pogut identificar quin és la contribució relativa de cada una d’aquestes àrees en diferents aspectes de la imitació, accent, control motor de la parla, imatgeria visual, i control emocional i executiu-atencional.

De la mateixa manera, altres de les conclusions que s’han identificat en aquest estudi és la capacitat d’observació de Latre "molt per sobre de la mitjana", afegida a una alta memòria fotogràfica. "Estem davant d’una persona única en el seu gènere", ha afirmat el catedràtic de l’UMA.

"La relació entre cervell-cerebel amb la imitació i l’accent en les diferents persones imitades augmenta el nostre coneixement sobre les habilitats excepcionals de determinades persones, i contribuirà a conèixer en més profunditat les regions que participen en l’aprenentatge de l’accent natiu en una segona llengua, així com, proveir valuosa informació per al disseny d’estratègies terapèutiques basades en l’entrenament auditivovisual, a través de la imitació, en les alteracions del desenvolupament i adquirides de l’accent --síndrome de l’accent estranger--, i en el tractament de les afàsies", conclouen.